La plaça Murillo, a la capital boliviana, La Paz, ha estat testimoni d’un moment que uneix el passat i el present. Trenta-sis anys després que el seu pare, Jaime Paz Zamora (1989-1993), jurés el mateix càrrec, Rodrigo Paz Pereira va assumir ahir la presidència de Bolívia a l’hemicicle de l’ Assemblea Legislativa Plurinacional. Un acte que marca el final de l’era socialista d’ Evo Morales, amb l’assistència de més de 50 delegacions internacionals, incloent-hi els presidents de Xile, l’Argentina i el Paraguai. En el cas d’ Espanya, la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol.
Nascut a Santiago de Compostel·la per l’exili de la seva família i de mare espanyola, Rodrigo Paz Pereira acumula una vasta experiència política com a diputat, regidor i alcalde de Tarija. Als seus 58 anys, el militant del Partit Demòcrata Cristiano (PDC) va protagonitzar la gran sorpresa de la primera volta electoral amb una victòria que es va consolidar en el balotatge de l’octubre. La seva proposta moderada de “socialdemocràcia centrista”, com defineixen els experts, va conquerir el votant desencisat de l’aliança que ha governat durant dues dècades a Bolívia: el Moviment al Socialisme ( MES). “Paz va provar de fer una campanya moderada sense atacar durament el MAS, perquè més del 60% de la població ha votat en algun moment per aquest partit”, explica a La Vanguardia el sociòleg bolivià Pablo Montenegro.
A diferència del seu contendent, l’exmandatari conservador Jorge Tuto Quiroga, Rodrigo Paz va apostar per treure el país de la crisi econòmica mantenint els beneficis socials. “No va mostrar un discurs radical. Els altres candidats parlaven d’una política de xoc amb mesures econòmiques de caire liberal que podien implicar la retallada de les mesures que havia aconseguit el règim populista”, analitza Marcelo Silva, politòleg i professor de la Universitat Major de San Andrés de Bolívia. Amb la promesa d’un “capitalisme per a tothom”, la proposta del nou mandatari bolivià apunta a facilitar l’accés a crèdits de la ciutadania, a més de reduir la càrrega tributària i d’aranzels.
Amb 58 anys, Rodrigo Paz va protagonitzar la gran sorpresa de la primera volta electoral
El desafiament més pròxim per a Paz després d’assumir la presidència és mitigar el desproveïment de combustibles. Des de fa més d’una dècada que el país arrossega un dèficit a la producció i exportació de gas natural –un motor fonamental en la seva economia–, cosa que ha impactat en la capacitat boliviana d’importar dièsel i benzina per falta de recursos. La crisi es va exacerbar el 2023 arran de l’escassetat de dòlars, després que es restringissin les transaccions en aquesta divisa. “El primer que ha de fer és garantir el subministrament de carburants. Això s’aconsegueix per mitjà d’aconseguir divises i per a això ha tingut acostaments molt clars per atreure dòlars al país”, explica Silva.
Tot i que durant la campanya el nou mandatari es va mostrar reticent a dependre de prestadors internacionals, com el Fons Monetari Internacional (FMI) o els Estats Units, després de resultar electe els seus acostaments amb Washington han estat evidents. De fet, a començament de novembre va fer una visita oficial a aquell país. “És molt difícil pensar a resoldre la crisi econòmica sense comprometre que la política exterior sigui afí als Estats Units”, puntualitza Silva.
Durant el seu mandat, el cap d’Estat bolivià voldria canviar el rumb dels vincles diplomàtics de Bolívia amb els països de la regió. Pel periodista i analista polític Raúl Peñaranda, Paz “no té els límits ideològics que s’imposava l’expresident Morales i el president sortint Arce, que limitaven les relacions internacionals amb els governs que no fossin de la mateixa tendència”.
El diagnòstic el comparteix Montenegro, que emfatitza que el mandatari “ provarà de fer una política internacional molt més equilibrada, sense abandonar els Brics (per les inicials dels països fundadors: Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica), però posant fi a l’alineament ideològic”. L’analista exemplifica elque ha passat amb els països de l’ Aliança Bolivariana per als Pobles de Nostra Amèrica (ALBA) –un conglomerat fundat per
Hugo Chávez–, que va suspendre el govern de Paz, després de les seves declaracions en contra de Cuba, Veneçuela i Nicaragua.
Acompanyat de la figura outsider del seu vicepresident Edmand Lara, un excapità de la policia que gaudeix d’alta popularitat, Rodrigo Paz tindrà el desafiament de “reconstruir” la institucionalitat boliviana, minvada per un model que els analistes encunyen com “la democràcia plebiscitària” d’Evo Morales. “Va ser la tònica del socialisme del segle XXI:
sotmetre tot a plebiscits. L’anterior, amb la intenció de mostrar la popularitat del president, passant per sobre de lleis i de la mateixa Constitució boliviana”, explica Montenegro. I conclou: “Haurà de reinstitucionalitzar una democràcia que ha estat realment devastada”.