Ja s’ha convertit en una idea comuna que els governs moderats de dreta i d’esquerra que han manat els últims anys a Europa no han sabut donar resposta a molts dels problemes dels ciutadans. Els sentim dir sempre que cal facilitar l’accés a l’habitatge, evitar les desigualtats socials, eliminar la burocràcia de l’Administració o garantir un mínim servei digne del transport públic. Però les paraules se les emporta el vent i els problemes s’eternitzen. El malestar que tot això genera provoca una fugida dels electors que busquen alternatives fresques al menú que els serveixen els partits tradicionals.
A Espanya, vam viure el naixement de Ciutadans i de Podem com a noves opcions populistes que aportaven cares i discursos nous. Al final, tots dos van fracassar. Ara emergeix Vox, que és el partit que més creix a Espanya des de les últimes eleccions, segons coincideixen totes les enquestes. Santiago Abascal limita molt les seves aparicions públiques, i encara més les entrevistes, però n’ha acceptat una a La Vanguardia, malgrat que la nostra línia editorial i el seu discurs no són precisament coincidents.
La teoria del cordó sanitari i l’estratègia d’invisibilitzar la dreta extrema han fracassat de manera clara. Quan sento tanta gent llançant teories sobre com combatre aquests partits d’extrema dreta o esquerra, sempre penso que tot és molt més senzill i del que es tracta és de no crear el caldo de cultiu que alimenta l’impuls a votar aquestes formacions populistes.
Com a exemple dels grans errors dels partits que ens governen tenim el manteniment a Barcelona de la fallida mesura de destinar el 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a pisos a preus assequibles. Era una mesura benintencionada, però des que es va aprovar el setembre del 2018 només s’han pogut construir 31 habitatges. Hi ha majoria a l’Ajuntament per canviar-la, però PSC i Junts no es posen d’acord, com expliquem avui a la secció de Viure. El resultat és que per això i per altres causes amb prou feines hi ha construcció nova a la ciutat. I els barcelonins han d’emigrar a altres localitats. Una causa més que atia el malestar i dispara el populisme.
