De ser una “anomalia estadística a les enquestes”, com ell mateix va dir per explicar que ningú no el coneixia fa un any, Zohran Mamdani, l’home de moda i alcalde electe de Nova York, s’ha fet omnipresent.
És a tot arreu, a la metròpolis, als Estats Units i més enllà de les fronteres.
En un dels seus restaurants preferits degusta pollastre amb arròs, i sí, Mamdani menja amb les mans
Per primera vegada ho poden celebrar amb totes les de la llei el prop del milió de musulmans que viuen a la ciutat dels gratacels, com també els originaris del sud-est asiàtic, on té arrels familiars.
Mamdani, nascut a Uganda ( Àfrica) fa 34 anys i traslladat aquí als set anys, no serà només el primer alcalde musulmà, sinó que també ho serà, a més, a la ciutat que va perdre gairebé 3.000 persones en l’atemptat fonamentalista de l’11-S del 2001, després de caure les Torres Bessones, i disparar la islamofòbia, que encara perdura i que els seus rivals han utilitzat contra ell.
“És un moment històric i inspirador”, afirma Jannatul Ahmed, nascuda a Queens, de 26 anys. “Em refereixo a la moral i l’ètica d’un representant musulmà que concorda amb moltes de les nostres creences. Diria que és increïble i, alhora, una gran esperança”, remarca.
“La gent no sap com és de dolenta la islamofòbia perquè sempre som al furgó de cua. Però la plataforma de Zohran és encoratjadora per la seva diversitat i, si bé és musulmà, les seves polítiques pretenen que sigui més fàcil viure a Nova York per als treballadors, que sigui menys estressant”, va insistir.
No cal remuntar-se al novembre del 2024, quan va començar la seva campanya, amb els seus vídeos virals tan elogiats, per observar que a aquest membre de l’assemblea estatal li donaven un 1% de possibilitats per aconseguir el bastó de comandament local.
Només deu dies abans de les primàries demòcrates, celebrades a finals de juny, era un desconegut per a la majoria que anava pels carrers repartint fullets, sigui amb grafia o colorit tan particular, en què apareixia de vint-i-un botó i amb corbata, com a senya d’identitat, i la seva frase de combat: “ Zohran fa campanya a l’Ajuntament per rebaixar el cost de la vida”.
Entrava ràpid a la conversa i, si algun passejant mirava cap a una altra banda, agitava el pamflet i assenyalava el de la foto: “Soc jo”.
Al seu entorn expliquen que, en realitat, Mamdani només pretenia incentivar un diàleg sobre els problemes reals dels novaiorquesos corrents, no els que viuen en mansions o en pisos de luxe del Billionaires’ Row.
No es pensava tenir opcions, però va guanyar i va provocar el gran sisme en un partit sense nord després de la derrota contra Donald Trump i una ciutadania turmentada per la política econòmica i migratòria de la Casa Blanca.
“ Assalamu alaikum”, que la pau sigui amb tu, respon a la benvinguda una somrient Shamsun Rimi, propietària del restaurant Boishakhi, al barri d’ Astoria ( Queens), un dels preferits del veí Mamdani. “Ens ha donat el seu suport a tota hora, molt abans de les eleccions, i mirava de solucionar problemes”, afirma la propietària d’aquest local, obert el 2015. “Me’l crec i per això vaig votar Zohran”, replica aquesta dona que va arribar als EUA el 1997, va treballar en un banc i va decidir que preferia ser la seva pròpia cap.
Els seus plats preferits són els equivalents al puré de patates i el pollastre amb arròs, i sí, menja amb les mans, una cosa que tant disgusta els ultraconservadors de ganivet i forquilla.
“Té una gran personalitat. És jove, però sap escoltar la gent i farà les coses tan bé com pugui”, precisa.
D’aquesta anomalia a aquesta singularitat: el futur alcalde de Nova York, la seu de Wall Street, és el primer alcalde millennial en més d’un segle, demòcrata, socialista i musulmà. És a dir, ho té tot per espantar els socis de l’establishment.
Com en tot, hi ha moltes excepcions. “Mamdani és una persona ben educada i ha treballat de valent per les qüestions que ens afecten cada dia”, considera Robert Jackson, de 74 anys i senador estatal, el primer musulmà que va arribar a aquesta Cambra. “És un demòcrata, però parla de temes que ens impacten, de perdre la teva llar, de cuidar un nen, de no poder comprar menjar”, reitera el senador.
“Per a alguna cosa vam lluitar als seixanta”, proclama Mimi McDermott, professora retirada i veïna de Manhattan. “Per descomptat que volem socialisme, no volem això en què les corporacions estan a càrrec de les nostres vides”, lamenta.
A l’Upper West Side, Hannah Lutter i Chloe Linger, dones blanques, estan indignades amb el menyspreu a Mamdani per la joventut. Són analistes de dades i gairebé deu anys més joves que el pròxim alcalde.
“No crec que sigui dolent ser jove en la política. Pot ajudar molt. Les empreses ens fitxen tot just sortir de la universitat perquè aportem una visió fresca. Mamdani és aire fresc”, intervé Linger.
I Lutter critica equiparar la religió musulmana amb una forma de govern. “ Vinc d’Alabama, un lloc molt cristià. Estic farta que els cristians nord-americans es creguin superiors moralment i que es pensin que són irreprotxables, quan no és així”, afegeix.
Com molts d’altres, Abigail Savitch-Lew, de 34 anys, és jueva i va votar el musulmà. Els Estats Units també són això.
