Santiago Abascal Conde (Bilbao, 1976), president de Vox, conversa amb La Vanguardia en vigílies d’un nou cicle electoral a Espanya. Primera estació: Extremadura, 21 de desembre. Després, Castella i Lleó, 15 de març del 2026. Andalusia, abans de l’estiu. Podria ser que es voti a l’Aragó si el pressupost regional queda bloquejat, i també hi podria haver convocatòria a la Comunitat Valenciana si el Partit Popular i Vox no es posen d’acord sobre el relleu de Carlos Mazón. Comencem per València, principal punt crític de la política espanyola.
Després de Mazón
No tenim cap por de les eleccions a València, ni en cap altre lloc”
A finals de mes s’haurà de fer la primera votació d’un candidat per substituir Carlos Mazón. Què pensen fer vostès a València i quines seran les seves condicions?
Farem el mateix que hem fet en altres comunitats: posar condicions. A la Comunitat Valenciana [abans de la dimissió de
Mazón], Múrcia o Balears, vam arribar a acords amb el PP. A
Extremadura no ha estat possible i a l’ Aragó tampoc no ho sembla. Defensem posicions polítiques que a la Comunitat Valenciana es van plasmar en una declaració contundent i explícita de rebuig del Pacte Verd Europeu, com també de rebuig de la immigració massiva. Era l’acord vigent amb el senyor Mazón. No sabem si amb el substitut que proposi el Partit Popular aquest pacte continuarà vigent.
Proposaran noms?
No, nosaltres no proposarem noms. Creiem que aquesta responsabilitat correspon al Partit Popular.
A més del rebuig del Pacte Verd Europeu i la immigració “massiva”, exigiran alguna cosa més?
És una cosa que hem de veure els pròxims dies perquè estem acostumats que el Partit Popular provi d’enganyar-nos i no compleixi amb els compromisos, com va passar amb la participació en el repartiment d’immigrants il·legals, política que ens va obligar a sortir dels governs regionals.
Si les converses amb el PP no avancessin, vostès estarien disposats a anar a eleccions?
Nosaltres no temem mai unes eleccions. El que temem és defraudar els electors. El que no seríem capaços d’assumir és convertir-nos en estafadors dels electors que han confiat en nosaltres. Per això vam abandonar els governs regionals el juliol del 2024.
S’aproximen al 20% en els sondejos. Quin és el seu propòsit: superar el Partit Popular o influir-lo cada vegada més? Volen canviar el quadre o moure l’eix?
Nosaltres ens plantegem superar el PP i superar el PSOE. Que quedi clar, nosaltres no som el relleu del PP, nosaltres som una opció nova per a tots els espanyols. A nosaltres ens voten molts espanyols que havien votat el PP, el PSOE i altres forces d’esquerra. També ens voten molts abstencionistes. La nostra batalla no és amb un partit en concret, sinó amb tots, perquè considerem que són el mateix. Considerem que el bipartidisme és un bloc, com ha quedat demostrat durant molts anys amb els pactes a Brussel·les. Nosaltres tenim vocació de ser la primera força política d’ Espanya perquè creiem que tenim respostes per als espanyols de totes les regions.
Com és la relació personal amb Alberto Núñez Feijóo? S’entenen fàcilment?
Dimarts vaig tenir una conversa amb el senyor Feijóo sobre València i jo li vaig dir en privat el mateix que ara dic en públic. La relació és cordial, pacífica, però amb uns plantejaments polítics veritablement allunyats. Hi ha una gegantina distància política. No comprenem la política d’oposició del PP, no comprenem que continuï instal·lat en el bipartidisme de Brussel·les.
Formaria part d’un Govern presidit per Núñez Feijóo?
Nosaltres no ens presentem a les eleccions per ser comparses de ningú. Podem formar part d’un Govern i, si és possible, liderar-lo. Nosaltres volem governar, sí, i volem canviar Espanya. No avançarem esdeveniments. El que sí que puc dir és que la presència de Vox, si hi ha un canvi a Espanya, serà decisiva dins o fora del Govern.
Últimament es parla en cercles de Madrid d’una pinça PSOE- Vox per afeblir el PP, existeix aquesta pinça?
La veritat que és sorprenent sentir això quan el que hi ha és una pinça entre PSOE i PP. Nosaltres ens hem querellat contra el president del Govern i el volem asseure al banc dels acusats. En els procediments judicials contra la seva dona i el seu germà Vox està personat com a acció popular. I també ens volem querellar contra el PSOE per finançament irregular. Aquesta història de la “pinça” és una campanya del PP i dels mitjans acòlits.
Des que van entrar al Congrés, la preocupació dels espanyols per la immigració s’ha multiplicat per dos, segons el CIS. A què ho atribueix? Al discurs de Vox o a l’augment d’immigrants des del 2019?
Les dades del CIS cal posar-les sempre en solfa, però des que nosaltres vam entrar al Congrés el 2019 vam començar a denunciar la invasió migratòria i des d’aleshores han entrat tres milions de persones a Espanya. No hi ha més policies, per tant, no hi ha més seguretat; no hi ha més hospitals, de manera que hi ha més llista s’espera... Cada vegada hi ha més dificultat per accedir a l’habitatge i això té molt a veure amb la immigració. És a dir, cada vegada hi ha més espanyols perjudicats per aquesta immigració massiva i cada vegada hi ha més espanyols perjudicats per la inseguretat que porta la immigració massiva. Ha augmentat la preocupació perquè hi ha més problemes i probablement també perquè Vox ha ajudat a conscienciar la societat.
Creu realment que es pot prescindir dels immigrants?
Bé, ningú no diu que això sigui senzill. És molt complicat, però, sens dubte, crec que Espanya no necessita més immigració. Hi ha un 10% d’espanyols a l’atur i un 15% de la població immigrant legal està a l’atur, una xifra que augmenta al 25% entre els africans. Cal deportar els que entrin il·legalment a Espanya i els que cometin delictes. I a qui ha deixat de treballar i viu de l’assistència social, doncs també cal dir-li que se’n vagi al seu país. Jo crec que això és tot el que cal començar a fer. Tot i això, fan el contrari, es promou aquesta immigració il·legal, es regularitza i es nacionalitzen molt de pressa sense que sàpiguen espanyol per alterar el cens electoral a Espanya, perquè és l’última esperança del Govern per poder guanyar les eleccions.
El PP distingeix entre immigració llatinoamericana i de la resta del món. Hi ha d’haver dos carrils per a la immigració?
Jo crec que hi hauria d’haver hagut dos carrils aquests últims anys, perquè efectivament hi havia una immigració que s’adaptava. En canvi, hi ha una altra immigració que ve de països islàmics que no s’adapta i pretén que nosaltres ens hi adaptem. Ara bé, arribats a aquest punt d’invasió migratòria, crec que cal parar. Cal parar. Espanya no pot assumir més immigració. No és el moment de dir que volem aquest tipus d’immigració, en lloc d’aquella altra. Aquest moment ja ha passat. Ara cal endreçar Espanya, reordenar-la. No podem continuar sent un país que deixa fugir el talent de tants joves i, alhora, capta immigrants massivament.
Vostès aniran a les eleccions plantejant deportacions massives?
Plantejarem deportacions de tots els que cometin delictes, encara que disposin de papers en regla; plantejarem repatriacions massives de tots els que entren il·legalment.
Amb una unitat policial especial dedicada a això?
Probablement molts dels esforços econòmics i pressupostaris han d’anar destinats al Ministeri de l’Interior perquè pugui executar aquesta política. Sabem que la situació és molt complexa, l’hem estudiada. Parlem amb les persones que són sobre el terreny, amb els policies, amb els jutges, i sabem que són moltes les coses que cal canviar.
Vox és el partit del Govern dels Estats Units a Espanya?
Quina barbaritat! De cap manera. Vox és el partit dels espanyols i nosaltres comprenem els líders polítics que posen en primer lloc els nacionals. Comprenem que Donald Trump vulgui defensar en primer lloc els ciutadans dels Estats Units. Entre els que som patriotes, ens comprenem els uns als altres. I segurament tindrem les nostres friccions. Nosaltres no formem part de cap multinacional que ens doni ordres. A nosaltres no ens dona ordres ningú. Crec que Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo no poden dir el mateix.
Quina relació manté amb el Partit Republicà dels Estats Units?
Tenim molt bona relació amb el Partit Republicà i amb l’entorn de moviments i fundacions del moviment MAGA ( Make America Great Again) als Estats Units.
Quina és la seva posició davant la figura de VladímirPutin?
El que ha fet Alemanya al capdavant de la Unió Europea és convertir-nos a tots en dependents de Rússia i ha permès l’ avanç de Vladímir Putin. No hi ha ambigüitats al respecte: el 2022 vam mantenir a Madrid una reunió amb diversos líders europeus, incloent-hi el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i vam firmar un document de rebuig de la invasió d’ Ucraïna.
Deduïm de les seves paraules que no simpatitza amb Vladímir Putin.
No especialment, no.
A iniciativa dels Estats Units s’acaba d’aprovar al Consell de Seguretat de l’ONU una resolució favorable a la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. Què n’opina?
Ho diré d’una manera una mica brutal: a mi el que passi al Sàhara no m’importa gaire. El que em preocupa és que Espanya, tenint una posició sobre el Sàhara i una certa capacitat negociadora, hagi modificat la posició sense rebre res a canvi. No sabem exactament per què, no sabem si al president del Govern li han fet xantatge personalment. Dit això, jo crec que la posició d’ Espanya ha d’estar centrada en els interessos dels espanyols i exigir garanties explícites, públiques i eternes sobre Ceuta i Melilla. I això no ha passat.
En les últimes eleccions generals de juliol del 2023 va dir que, si Vox determinava el nou Govern espanyol i a Catalunya tornava el procés independentista, s’aplicaria un 155 molt més dur. Diversos analistes van concloure que aquesta presa de posició va donar vots al PSC a Catalunya, cosa que va influir negativament en el resultat final del PP. Repetiria aquesta afirmació ara?
Sí, esclar. En primer lloc, vull dir que, més que analistes, els autors d’aquest raonament eren els senyors del Partit Popular volent eludir la responsabilitat a la derrota electoral. La nostra posició sobre el problema de les autonomies no ha canviat i tampoc la nostra idea de com aplicar el 155 en cas que tornem a l’escenari del 2017. És veritat que no som en aquell escenari, ni polític ni sociològic. Les nostres dades ens indiquen que som la primera força política a Catalunya entre el col·lectiu de 18 a 20 anys. Catalunya està canviant molt. La preocupació per la immigració massiva i per l’habitatge allunya les preocupacions més fanàtiques del separatisme. Per tant, confio que Catalunya se centri en els veritables problemes, els problemes compartits amb la resta dels espanyols, i confio que al capdavant de Catalunya no hi torni a haver líders colpistes i que, consegüentment, l’ Estat no hagi de tornar a actuar. Així i tot, si això passés, no tinc cap dubte que la legalitat constitucional s’hauria d’imposar.
Quina relació mantenen amb el nou partit Aliança Catalana? La nostra informació és que la relació no és espe-cialment dolenta al Parlament de Catalunya.
No hi ha relació. Probablement no hi ha un xoc, perquè en aquests moments Aliança Catalana està centrada a criticar la immigració il·legal i no tant en l’ambició separatista. El nostre xoc és amb el Govern i amb altres forces polítiques. A més, hi ha una coincidència en el missatge contra la immigració massiva. Crec que és una bona notícia sobre com està canviant la societat espanyola i com està canviant també Catalunya. Crec que aquestes preocupacions veritablement importants cohesionaran els espanyols i a Catalunya això passa d’una manera accelerada. I estic convençut que serà qüestió de més temps, potser d’algunes dècades, però això també cohesionarà els bascos amb la resta dels espanyols. Hi ha una preocupació comuna.
Hi ha un enemic important que vol destruir la nostra societat i no respecta les dones. Crec que el rebuig de la immigració massiva de gent influïda pel fanatisme islàmic unificarà Espanya.
