El sociòleg i filòsof polonès Zygmunt Bauman va encunyar el terme societat líquida el 2000 per conceptualitzar un món caracteritzat cada vegada més per la volatilitat i fluïdesa davant vertiginosos canvis. Aquestes mateixes peculiaritats són aplicables a la política de la nostra època, emmarcada en complexes aritmètiques parlamentàries i multitud d’impactes que són efímers.
Immersos en temps líquids, els terminis i els calendaris en les negociacions polítiques muten constantment. És el que passa amb el nou model de finançament singular per a Catalunya i la resta de comunitats autònomes.
Fa dues setmanes, la imminència d’un anunci d’ Hisenda sobre aquest model –encara que fos sense acord amb el Govern i ERC– semblava un fet. Tot apuntava que el ministeri s’encaminava cap a la convocatòria del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) a finals d’octubre o a principis de novembre. Transcorreguts diversos dies, això ha canviat i no hi ha notícies
respecte a aquesta qüestió. No és descartable a hores d’ara que
el Consell no es reuneixi fins al desembre.
Aquests elements podrien induir que la negociació no progressa o que estan encallats els actors implicats, però la realitat difereix d’aquesta hipòtesi. El Govern i Esquerra Republicana, la sintonia dels quals en aquest afer és plena i n’és una mostra que les propostes que envien a Hisenda són conjuntes, traslladen que s’hi treballa. Aquesta “recuperació d’una mica de tranquil·litat” en els terminis ha permès calmar la por que hi havia dels republicans que les presses de Montero la portessin a explicar el model sense tenir-lo pactat, fet que va tensar la negociació.
El Govern és qui té més pressa i confia els pressupostos del 2026 a tancar el model de finançament
Aquesta percepció també es basava en les primeres pinzellades que s’havien fet públiques fa dues setmanes. El secretari d’Estat, Jesús Gascón, va entrar en algunes concrecions del
model en un fòrum d’inspectors d’ Hisenda. Va explicar que les autonomies rebrien en temps real l’IRPF i l’IVA, cosa que implica la desaparició dels lliuraments a compte. Des d’aleshores, els pronunciaments del ministeri i del titular al respecte han estat molt escassos, simptomàtic d’aquest canvi de ritme.
Què ha alentit Hisenda? A Esquerra creuen que ha calat la idea que anar a un CPFF sense tenir avançada una entesa amb ells no era un bon pla. Junqueras va advertir públicament que,
si això passava, es trobarien amb la seva formació al tràmit del Congrés. “Si haguessin fet un anunci sense acord, ens n’hauríem desmarcat i no hauria tingut recorregut”, reflexionen a l’òrbita republicana. S’hi afegeix el que puguin dir les comunitats del PP, que ja han manifestat reticències a les singularitats financeres de Catalunya.
Tampoc no s’ha de perdre de vista que les expectatives electorals de Montero a Andalusia canvien per l’impacte que tingui la crisi dels cribratges de càncer de mama a Andalusia, comunitat on Montero es presentarà com a candidata. I no s’han d’oblidar les eleccions a Extremadura a finals d’any.
Malgrat que tècnicament ja hi ha aspectes avançats, com ara la xifra addicional de recursos que injectarà al sistema l’ Estat –uns 20.000 milions d’euros–, la discussió recau en els criteris per fixar la població ajustada, que al seu torn repercuteix en el principi d’ordinalitat –que s’assumeix que no serà pur–. D’altra banda, no és insignificant que, malgrat mantenir el rebuig de la proposta, el Govern no ha vetat la proposició de llei que ERC va registrar al setembre perquè les comunitats assumeixin la recaptació íntegra de l’IRPF. L’ Executiu pot vetar la tramitació d’una norma en un termini de 30 dies –que va vèncer la setmana passada– si la llei repercuteix en “augment de crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris”. No ha estat així.
La convocatòria d’un Consell de Política Fiscal i Financera ja no sembla imminent sense haver-hi acord
El Govern i ERC coincideixen que va “per llarg” i en l’horitzó albiren Nadal o fins i tot principis del 2026 com el moment en què es pugui tancar un acord. L’ Executiu català aboca l’afany al fet que es compleixi aquest compromís. El Govern és qui ara té més pressa perquè fia els pressupostos al nou model de finançament. Això, al seu torn, incideix en el calendari de negociació amb els Comuns. La voluntat de l’ Executiu català és intensificar la negociació i les reunions amb Esquerra són freqüents. Dimecres hi va haver una trobada amb “bon to” als despatxos del Govern al Parlament.
Davant aquest canvi de calendari, la discreció sobre quan serà el Consell de Política Fiscal i Financera no preocupa en excés Esquerra. Si hi ha reunió al novembre, la percepció és que la qüestió central seria el pla de dèficit. Les comunitats podrien demanar informació sobre el model, però sense acord s’espera que només s’abordi l’estructura general.