Llegeixo una piulada de Josep Maria Mainat que demana, murri, que algú li expliqui qui són aquests josepmaries de qui tothom parla. La tirallonga de comentaris de tots colors que provoca la seva petició és interminable, però majoritàriament dibuixen un perfil de català agrament enfurismat amb la classe política catalana després de la decepció de l’octubre del 2017. Si el procés independentista va generar un munt d’expressions i personatges tan pintorescos com en Joan BonaNit, el postprocés ens llega els josepmaries , que el rum-rum de la conversa pública cada cop identifica més com a futurs votants d’Aliança Catalana, per a gran terror dels hereus de Convergència, que ensumen un desastre electoral.
En aquest sentit, podríem aventurar que els josepmaries serien la versió nostrada dels cayetanos madrilenys, però, en comptes de voler empresonar Sánchez, volen que els líders excarcerats del procés facin com els Jordis i desapareguin de la primera línia política.
Aquests ‘josepmaries’ serien la versió nostrada dels ‘cayetanos’ madrilenys
El feixisme sempre ha tingut una irrefrenable passió pel santoral. A l’Espanya de Franco moltes famílies afectes al règim van batejar els seus primogènits amb el gloriós nom de José Antonio, alguns dels quals, dècades després, es van catalanitzar el nom. No cal dir que Primo de Rivera continua formant part de l’imaginari espanyol. Més subtils van ser els feixistes italians en època de Mussolini, quan, en comptes de Benito, van posar de moda el nom de Roberto per raons alienes a les virtuts de sant Robert Bellarmino. Simplement van veure que Ro-ber-to combinava les primeres síl·labes de les capitals de les tres potències de l’Eix: Roma, Berlín i Tòquio.
La tria dels josepmaries no respon a cap figura de referència, més enllà de buscar un nom comú que entronqui amb l’arrel cristiana de sant Josep i la Verge Maria, ni amaga cap altre misteri que un nom molt comú (abans), una mena de John Smith a la catalana. És veritat que costa trobar josepmaries joves, però són molts els damnificats d’una certa rellevància social, com Mainat. No tots els josepmaries són iguals. Bardagí, Castellet, Espinàs, Flotats, Fonalleras, Forn, Jujol, Mestres Quadreny, Pou, Sagarra, Sert o Subirachs no en tenen cap culpa.