El poeta Simònides va ser convidat fa 2.600 anys a un banquet a Ceos, una de les illes gregues. Just quan va sortir a prendre l’aire –probablement per fugir del vi reescalfat o de l’acudit de torn–, el sostre del saló es va esfondrar i va matar tots els comensals. Els cadàvers van quedar irreconeixibles, però Simònides va ser capaç d’identificar-los perquè recordava exactament on seia cadascú.
Ho explica el gran Ciceró al seu tractat Sobre l’orador, una història que podria passar per faula si no fos tan exacta com un informe forense. Així va néixer la tècnica de la memòria: d’un sopar, un desastre i un poeta que, en lloc de mirar al sostre (ara seria al mòbil), havia observat les persones. La memòria no era una inspiració capritxosa, sinó una tècnica precisa i imprescindible per no llegir al parlar en públic si es vol ser eficaç en la comunicació (si llegeixes, no persuadiràs).
En una altra de les seves obres sobre com comunicar, Ciceró ens ensenya que hi ha dos tipus de memòria: la natural –amb la qual naixem–, i l’artificial –la que s’entrena–. I que si un vol recordar alguna cosa, ha d’imaginar-ho en un lloc específic i com una cosa que sembli impossible: un elefant al bany, un lleó a la cuina, un fiscal esborrant les proves del mòbil.
Ara tenim la memòria arraconada en el sistema educatiu i això és un drama perquè el coneixement és memòria
Abans que existís el núvol –l’Olimp digital– els grecs tenien Mnemòsine. No era una aplicació, sinó una deessa. La Memòria amb majúscula. Zeus va passar nou nits seguides amb Mnemòsine (és Zeus) i d’allà van néixer les nou muses que inspiren la creació. De la Memòria sorgeixen la poesia, la música, la pintura, la història... totes les formes de creació o d’investigació. És un missatge fabulós: sense memòria no hi ha inspiració ni progrés. Ni tan sols mentida, que per mentir amb èxit cal recordar com es diu la veritat.
Ara tenim la memòria, aquella deessa, arraconada en el sistema educatiu i això és un drama perquè el coneixement és memòria. I la tenim apartada en el dia a dia: Google, i no diguem ChatGPT i associats, posarà fi a la nostra memòria. No exercitem la memòria: el mòbil ens recorda els aniversaris, els números de telèfon, tot.
Per a mala memòria la del president Sánchez, que en la compareixença al Senat va respondre 52 vegades amb diferents formes de desmemòria. O la dels testimonis al judici del fiscal general de l’ Estat, que el que més repeteixen és “no me’n recordo”. O potser no és que no tenen memòria. És que la tenen entrenada... per no recordar.
