Clíniques clandestines per a dones
Salut
Les afganeses fan un pas endavant mentre la prohibició talibana posa la sanitat femenina en crisi
Un sanitari de laFederacióInternacional de laCreu Rojai laMitja Lluna Rojaatén una nena en un districte afectat pel terratrèmol
En un nou cop a la crisi sanitària de l’ Afganistan, un altre fort terratrèmol de magnitud 6,3 va sacsejar les províncies de Balkh i Samangan, a la regió nord del país, el 3 de novembre. El mortal sisme va causar la mort de més de 25 persones, entre elles dones i nens. Activistes de drets humans adverteixen que la falta de finançament internacional, la dificultat del terreny i el decret talibà que prohibeix a les dones ser ateses per metges homes restringeixen encara més l’accés a atenció mèdica vital.
El desembre del 2024 els talibans van endurir encara més les restriccions a l’educació femenina i van tancar una de les últimes escletxes legals prohibint a les dones assistir a universitats i centres de formació mèdica. Criticant la prohibició talibana sobre l’educació mèdica de les dones, Human Rights Watch va afirmar en un informe del 2024:
“Els talibans també han prohibit que les dones siguin tractades per professionals mèdics homes en algunes províncies. Aquest nou decret, que atura la formació de noves treballadores sanitàries, provocarà dolor, misèria, malalties i morts innecessàries entre les dones, que es veuran obligades a viure sense atenció mèdica, ja que no hi haurà personal sanitari femení que les atengui”.
Treballadors humanitaris involucrats en les tasques de rescat i rehabilitació després del terratrèmol van dir a La Vanguardia que, per superar els desafiaments, han estat col·laborant amb les comunitats locals per oferir atenció mèdica a les dones. Segons l’ONU Dones, hi ha un “clima de por que impedeix a moltes dones de sortir si més no de casa seva. Les que surten han de fer quilòmetres fins a una clínica només per ser rebutjades simplement per ser dones”.
Segons un informe de situació de la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja ( FICR), en el moment de redactar aquest article almenys 945 persones havien resultat ferides, més de 2.000 habitatges, destruïts, i diversos centres de salut clau, incloent-hi el laboratori de l’hospital provincial de Samangan i diverses clíniques avalades per l’OMS, estan greument danyats, mentre que els esllavissaments de terra, l’esfondrament de ponts i la interrupció de les xarxes mòbils continuen dificultant els esforços d’ajuda.
En una entrevista telefònica des de Kabul, el doctor Hossam Faissal, cap de la delegació de la FICR a l’ Afganistan, va afirmar que els seus equips participen en tasques de rescat en diversos districtes i que l’impacte és enorme.
“En algunes províncies han prohibit del tot que metges homes tractin dones”, diu la voluntària Roia
“El que s’ha destruït no són només les cases, sinó també els petits negocis que hi havia. Així doncs, la gent no només ha perdut casa seva, sinó també els mitjans de vida. L’accés a les zones en ruïnes és un repte i, ara per ara, s’han confirmat 27 morts. Els desafiaments són múltiples, ja que els recursos són limitats en comparació amb la magnitud de les necessitats. L’arribada de l’hivern suposarà una nova càrrega per a aquestes famílies. La gent ha hagut de dormir a l’aire lliure i els refugis no són suficients per acollir tots els afectats”.
Quan se li va preguntar per la falta de treballadores sanitàries, va afegir:
“Els nostres esforços estan arrelats a les comunitats locals, amb participació tant d’homes com de dones. Però continua havent-hi un problema: encara que hi hagi treballadors sanitaris, si no hi ha prou recursos per reconstruir una clínica en zones rurals, com podrien fer-ho? És com posar una tireta sobre una ferida oberta”.
Davant els desafiaments que enfronten els grups internacionals d’ajuda, un altre grup de dones i homes afganesos s’està mobilitzant per superar l’escassetat de personal mèdic femení, atenent pacients dones en secret. La Roia (nom suposat), una infermera titulada amb base a Kabul, va dir: “Ara som un grup creixent de dones, no només amb formació mèdica, sinó també d’aquelles que simplement volen ajudar a transportar subministraments mèdics essencials. En algunes províncies, els talibans han prohibit del tot que els metges homes tractin dones, i en d’altres només les accepten si estan acompanyades per un tutor masculí. Si una dona té dolor, ha d’esperar el seu marit o un parent home perquè l’acompanyi. És una situació devastadora per a les dones”.
En Hamid (nom suposat), un altre voluntari mèdic que ajuda a transportar subministraments a clíniques clandestines, explica: “Ni l’ONU ni les oenagés són suficients per ajudar les pacients a causa de la falta de recursos i les restriccions dels talibans. Sentim la necessitat urgent de reunir un grup de treballadors sanitaris que operin en secret. Hi ha molts casos en què les dones no són acceptades a les clíniques per no anar acompanyades d’un tutor masculí. A les clíniques subterrànies, com les anomenem, els nostres voluntaris porten dones que necessiten atenció mèdica i les tractem gràcies als metges voluntaris. Saben que corren un gran risc perquè són homes tractant dones, però no tenim cap altra opció”.
Quan se li va preguntar sobre els perills de tractar dones en clíniques clandestines, la Roia va afegir: “Només metges amb llicència brinden el tractament; no atenem casos que posin en perill la vida. Les restriccions talibanes posen en risc les vides de les dones prohibint-los estudiar Medicina i també impedint que els metges homes les atenguin”.
Un vídeo mostra forces talibanes fuetejant dones per impedir-los d’entrar en un hospital a Herat
En línia amb els testimonis de voluntaris que treballen en aquestes clíniques clandestines, un vídeo que es va tornar viral aquesta setmana a les xarxes socials afganeses mostrava forces talibanes fuetejant dones per impedir-los d’entrar en un hospital regional a Herat. Les imatges també mostraven dones i nens esperant impotents fora de les portes, sense poder accedir a atenció mèdica.
“És colpidor veure els meus compatriotes passar per això, i per això hem creat aquestes clíniques clandestines. Però només podem tractar casos menors, com infeccions urinàries o ferides lleus; les lesions greus i els problemes ginecològics necessiten atenció adequada en hospitals locals. Aquestes clíniques improvisades no poden salvar
vides, i demanem a la comunitat internacional que pressioni les autoritats locals per permetre que les dones accedeixin a l’educació mèdica”, va afegir la Roia en una emotiva crida.