La violència del nou clima
Opinió
En el debat sobre la crisi climàtica –com en tants d’altres–, la persona que prova de cenyir-se amb honestedat als fets se situa en inferioritat respecte a la que retorça aquesta realitat per afavorir els seus propis interessos: és evident que sostenir la veritat és més ardu que reformular-la. La filòsofa i periodista Carolin Emcke parla a Lo que es verdad, sobre la violencia y el clima ( Debate) d’una “metodologia sistemàtica de la tergiversació” que avui se centra a desqualificar les mesures necessàries per contenir el canvi climàtic, avalades per la comunitat científica, i la transició cap a les energies verdes. “Em preocupa –sosté– l’agitació manipuladora, la desinformació, la mentida, la difamació, el camuflament amb què s’amaga el que és veritat, el que probablement serà veritat, el que cal fer per evitar la catàstrofe”.
Les tensions geopolítiques i el triomf global d’aquest discurs de difuminació de la veritat fan que siguin mínimes les expectatives d’ avenços en la conferència del clima que comença avui a
Belém (Brasil). És cert que no tot són males notícies: com s’explica avui a la secció de Societat, sempre hi ha l’esperança que la
Xina, que està donant un gran impuls a les seves energies renovables, acabi assolint un nivell de retallada d’emissions superior al que s’espera. Però el panorama és, en general, ombrívol. D’acord amb la informació prèvia aportada pels països, no es preveuen acords sobre reducció de gasos. Per això, l’objectiu més realista de la cimera –tal com assenyala l’article– passa a ser l’impuls de les polítiques i els fons necessaris per adaptar-se a un empitjorament del clima que ja es pot considerar irreversible.
En aquest escenari, una de les prioritats hauria de ser no només activar, sinó assegurar la dotació del Fons de Pèrdues i Danys que ha de reparar amb actuacions d’urgència els efectes del clima extrem als països amb menys recursos. La setmana passada va ser Jamaica; avui són les Filipines el país que pateix la violència inusitada del nou clima. Seria una majúscula injustícia que Occident, mentre
aixeca barreres a la immigració, abandonés a la seva sort els qui, d’altra banda, menys han contribuït a fer de la Terra un planeta cada vegada menys habitable.