El president francès, Emmanuel Macron, ha fet una crida contra el fatalisme climàtic des de la cimera de caps d’Estat i de Govern mundials celebrada aquesta setmana a la ciutat brasilera de Belém, la capital de l’ Amazònia. Aquesta cimera, a la qual han assistit tot just uns trenta líders mundials, incloent-hi el president del Govern espanyol, ha estat l’avantsala de la COP30, la conferència anual sobre el clima de l’ Organització de les Nacions Unides (ONU). La crida de Macron per revifar la lluita contra el canvi climàtic, secundada també per Pedro Sánchez, s’explica perquè el panorama que plana sobre aquesta conferència sembla, d’entrada, força ombrívol.
El secretari general de l’ONU ja ha reconegut, en vigílies de la COP30, que és inevitable que l’escalfament del planeta aquest segle superi els 1,5 graus centígrads respecte a l’era preindustrial. Aquest és el límit principal que es va establir en l’Acord de París, firmat fa deu anys per la majoria de països, incloent-hi els Estats Units, ara el gran absent de la COP30. “El camí cap a un futur habitable a la Terra és més difícil cada dia”, ha advertit António Guterres, que també afirma que no s’ha d’abandonar la lluita.
El sentiment majoritari de la població mundial també coincideix amb la necessitat imperiosa de frenar el canvi climàtic, però la realitat malauradament no respon a aquest desig. En l’actualitat, a més, el context geopolític no ajuda amb vista a la imperativa reducció del consum d’energies fòssils que desestabilitza el clima del planeta. El negacionisme climàtic de Trump, i la seva defensa de la indústria petroliera, és una gran pedra al camí de la lluita de la humanitat per aconseguir l’estabilitat del clima. Els Estats Units són el primer país emissor de gasos d’efecte hivernacle, seguits de la Xina, també amb els seus màxims dirigents absents de la COP30. El tercer és l’ Índia i el quart la Unió Europea.
La conferència del clima COP30 s’inaugura en un ambient de pessimisme en l’assoliment dels objectius
Es pot parlar de fracàs de l’Acord de París en l’inici de la COP30? El secretari general de l’ONU diu que sí, que és un fracàs col·lectiu. Superat el límit d’1,5 graus centígrads d’escalfament del planeta, com a últim objectiu, en l’esmentat Acord de París, es van fixar els 2 graus centígrads. Però fins i tot aquesta barrera es pot superar a final de segle. Si tot continua igual, segons els científics, s’arribarà a un escalfament de 2,8 graus, gairebé el doble del previst. Això pot suposar entrar en “mode desastre”.
Els científics han advertit que cada dècima de grau d’escalfament per sobre de l’esmentat límit d’1,5 graus centígrads fixat en l’Acord de París tindrà efectes imprevisibles per als ecosistemes i per a la vida humana, com ara onades de calor, sequeres, incendis, inundacions, grans tempestes, pujades del nivell del mar, reducció de la biodiversitat, noves malalties i pandèmies. El futur climàtic, que ja és aquí, es presenta carregat d’amenaces. Aquest any, probablement, acabarà sent el tercer més calorós de la història d’ençà que hi ha dades.
Malgrat tot, cal destacar els beneficis que ha tingut l’Acord de París per mobilitzar el món, encara que insuficientment, contra el canvi climàtic i per impulsar les energies renovables fins a un nivell que era inimaginable. Sense aquell acord, la situació climàtica del planeta seria ara molt pitjor. L’esperança, a més, no s’ha perdut. En aquest sentit cal destacar l’acord in extremis que ha aconseguit la UE per fixar els seus objectius de reducció de gasos hivernacle el 2040. Sobre el paper ha aprovat reduir-les en un 90% respecte
al 1990, però això inclou moltes mesures de flexibilitat per a cada Estat membre. Això ha estat necessari per superar les reticències de diversos països, especialment d’ Itàlia.
L’ONU admet que l’Acord de París ha fracassat a l’hora de frenar l’escalfament del planeta
Els interessos que hi ha al darrere de les energies fòssils, amb Trump ara com el seu gran aliat, són tan poderosos que fan difícil, però no impossible, aconseguir la unanimitat necessària en la COP30 per impulsar la reducció del seu consum, que és clau per contenir les emissions de gasos hivernacle i frenar l’escalfament del planeta. A l’agenda de la COP30 no arriba ni a figurar cap compromís en aquest sentit. El president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, amfitrió d’aquesta conferència climàtica, ha dit que s’inclourà una declaració al respecte. Però la seva credibilitat està en joc perquè el Brasil ja ha impulsat l’explotació petroliera de l’ Amazònia, el gran pulmó verd del món.
En aquest marc, la presidència brasilera de la COP30 es donarà per satisfeta amb mantenir activa la cooperació internacional contra el canvi climàtic deu anys després de l’Acord de París. No s’esperen nous acords emblemàtics. El futur climàtic del planeta, doncs, no passa pels seus millors moments.