Alguns revenedors d’entrades encara pul·lulen pels voltants del temple de la Sagrada Família de Barcelona. “Per entrar-hi ara mateix –diu un, com si t’estigués fent un favor, enarborant una desgastada fotocòpia que en aquests temps tan virtuals no inspira gens de confiança–. A
mi és que ara no em va bé i no queden entrades”. “I quant costa?”. “Doncs el que em va costar a mi, 36 euros”. “Però si les entrades normals costen 26 euros...”. “Ja... però ara no n’hi ha... vols l’entrada o prefereixes quedar-te fora?”.
La revenda al carrer Marina, davant del que en aquests moments és el monument més visitat d’ Espanya –4,8 milions d’entrades venudes l’any passat– és ocasional. El gruix d’aquest negoci pirata cal buscar-lo a internet, en què, gràcies a un buit legal, els marges són molt superiors als deu euros. El Museu Van Gogh d’ Amsterdam, el Duomo de Milà o el Museu del Prado també pateixen aquestes pràctiques. Es tracta d’un fenomen ben conegut al món dels concerts i les cites esportives i que no para d’expandir-se entorn de les grans atraccions turístiques d’arreu del món.
Un estudi adverteix que aquestes pràctiques enterboleixen la reputació internacional de Barcelona
Tal com ha pogut comprovar La Vanguardia aquests dies, no poques d’aquestes pàgines pràcticament dupliquen les tarifes de la basílica i, de vegades, sobretot segons la demanda, fins i tot poden arribar a triplicar-les. I la gent, al final, se n’acaba adonant i es posa de molt mal humor, com quan un cambrer de la Rambla li cobra 15 euros per una descomunal gerra de cervesa o un taxista a la sortida de la discoteca decideix triplicar el preu del trajecte i cobrar-lo de sotamà. Són maneres que enterboleixen la reputació internacional de Barcelona i també dels principals emblemes. El visitant se’n va de la ciutat amb una molt mala impressió.
“És un tema que ens amoïna a la Sagrada Família i a tots”, reconeix Marc Martínez, director d’ operacions de la basílica. Quan detecten algú que revèn entrades al carrer, alerten la Guàrdia Urbana, però la revenda per internet són figues d’un altre paner. Per combatre-la, mentre reclamen que les administracions defineixin restriccions efectives, han incorporat barreres al sistema informàtic per detectar les targetes o els dominis que intenten comprar més entrades de les habituals i bloquejar l’operació.
El sistema de recerca de Google prioritza els llocs de revenedors que paguen per millorar la seva posició
Un recent estudi de GetYourGuide, un marketplace dedicat precisament a la venda d’entrades d’aquesta mena d’atraccions en 12.000 ciutats del planeta,
adverteix de la proliferació d’aquestes pràctiques qüestionables. Perquè aquests llocs apareixen a les pantalles amb una gran aparença d’oficialitat, algunes fins i tot amb dominis org propis de les entitats sense ànim de lucre. Però en realitat molt pocs reconeixen almenys de manera fàcilment comprovable que no tenen cap relació amb la junta constructora del temple. Malgrat això, si un tecleja “Sagrada Família tiquets o entrades” moltes apareixen molt per sobre del lloc oficial del temple. A més a més, al web oficial les entrades a deu dies vista estan sempre exhaurides. En canvi, en aquests altres portals, tot i que a preus molt superiors, sí que se’n poden trobar.
“El sistema de classificació de recerca de Google exacerba el problema –explica l’estudi elaborat per GetYourGuide–: la Sagrada Família no paga per Google Ads, cosa que permet que les pàgines de revenedors amb anuncis pagats apareguin més amunt als resultats de recerca”. L’estudi de GetYourGuide també subratlla que “en alguns casos aquests llocs compren entrades a l’engròs per avançat, de manera que creen una escassetat artificial que eleva encara més els preus, especialment en temporada alta. Alguns arriben a cobrar entre 70 i 100 euros per entrades que oficialment només costen 26 euros”.
La Sagrada Família va començar a vendre les entrades per internet el 2015, i el 2020 va tancar totes les taquilles
A més a més, insisteix aquest estudi, els visitants afectats per aquestes pràctiques es poden trobar entrades duplicades o invalidades. Aquests revenedors són difícils de rastrejar, i quan hi ha tancaments inesperats, aquests visitants tenen molts problemes a l’hora de recuperar els diners. “Encara que la Sagrada Família faci el corresponent reemborsament al revenedor, molts dels clients no tornen a veure mai els diners”.
Els visitants que compren l’entrada a través d’aquests webs solen advertir l’engany una vegada són al temple, quan veuen a les pantalles el preu real. “Poden posar una reclamació, però poca gent en posa, perquè, en general, els QR són correctes; solen
ser turistes que van justos de temps i, al final, el que volen
és visitar el monument”, explica Martínez des del temple.
La Sagrada Família va implementar el sistema de ticketing el 2015 i va tancar les taquilles definitivament el 2020, després de la pandèmia. “Vendre a través d’internet ens permet gestionar més bé els fluxos de turistes, millorar la seva experiència i també reduir les cues al carrer”, afegeix Martínez. Parlem de 4,8 milions d’entrades venudes el 2024. Són 1.500 persones que hi entren cada hora. El 75% dels tiquets es venen a escala individual i el 25% són grups de màxim 30 persones. En algun cas s’han trobat amb visitants que han comprat una entrada ja utilitzada, però, a falta de dades concretes, Martínez manté que “els consumidors són cada vegada més conscients de la pirateria i van als webs oficials”. Tot i això, esperen que la futura llei del Consum Sostenible, ara en tramitació, reguli aquesta pràctica fraudulenta que entela la seva imatge i, per extensió, la de la ciutat.
