Aquest 21 de desembre farà 88 anys, i la seva carrera cinematogràfica sembla seguir un ritme d’acord amb l’edat que té. Només falta estrenar un documental sobre la seva amistat amb el comediant afroamericà Dick Gregory i un altre sobre Geraldine Page, en el qual només és una de les entrevistades.
Com a actriu, les últimes feines van arribar als cinemes fa dos anys, quan va coprotagonitzar la comèdia Locas por Brady amb Lily Tomlin, Rita Moreno i Sally Field, i també va ser part de l’elenc de Book club: Ahora Italia , amb la recentment traspassada Diane Keaton, Candice Bergen i Mary Steenburgen. La primera va recaptar a escala global 40 milions de dòlars. La segona, tot just 29. I si bé Jane Fonda és una de les productores executives de Norita , la coproducció entre l’Argentina i els Estats Units que retrata la vida de Nora Cortiñas, una de les fundadores de les Mares de la Plaza de Mayo, la seva participació darrere de les càmeres en el documental que aspira a una nominació a l’Oscar aquests dies està més lligada a la condició de militant pels drets humans que a la carrera com a artista.
La intèrpret lidera una llista d’actors que s’uneixen per oposar-se a la repressió del Govern federal
I és que mentre que moltes d’altres s’acontenten amb aquesta edat de seguir les notícies des del televisor, Fonda no es queda quieta a l’hora de lluitar pel que creu just. És per això que el mes passat va posar cara i nom a la primera línia del grup d’actors que va reviure el Comitè per la Primera Esmena, un moviment en defensa de la llibertat d’expressió que el 1947 va fundar el seu propi pare, Henry Fonda, per oposar-se a la censura i les persecucions del macartisme.
Aleshores, unes 100 figures de Hollywood van firmar una declaració que denunciava el Comitè d’ Activitats Antinord-americanes del Congrés dels Estats Units, amb què el senador Joseph McCarthy va perseguir tots els sospitosos de tenir vincles amb el Partit Comunista del país en el marc de la guerra freda, per la qual cosa van ser inclosos en una llista negra que els impedia de treballar. Molts fins i tot van pujar a un vol xàrter a Washington DC, on van expressar obertament la seva oposició al que estava passant. El grup original també incloïa Lucille Ball, Humphrey Bogart, Lauren Bacall, Joseph Cotten, Bette Davis, Judy Garland, Katharine Hepburn, Gene Kelly, Danny Kaye, Burt Lancaster, Frank Sinatra i Groucho Marx, entre molts d’altres.
Seguint el mateix concepte, l’1 d’octubre Jane va firmar en primera posició una declaració juntament amb 800 figures més d’avui amb un pes semblant de la que tenien aquelles glòries del cinema en la qual van recordar “els temps foscos en què el Govern federal va reprimir i va perseguir ciutadans dels Estats Units per les seves creences polítiques”, i va assegurar que “aquelles forces han tornat”. El text difós prossegueix assenyalant que “el
Govern federal s’ha tornat a
involucrar en una campanya coordinada per silenciar els
crítics, tant al Govern com
als mitjans, el sistema judicial, les universitats i la indústria
de l’entreteniment”. A la llista s’hi afegeixen, entre molts d’altres, Anjelica Huston, Anne Hathaway, Annette Bening, Barbra Streisand, Billie Eilish, Billy Crystal, Ethan Hawke, Glenn Close, Helen Mirren, Jamie Lee Curtis, Julianne Moore, Larry David, Margaret Qualley, Mark Ruffalo, Michael Keaton, Natalie Portman, Nicolas Cage, Pedro Pascal, Sean Penn, Spike Lee i Viola Davis.
Tot i això, el plat fort arribaria aquella nit amb un vídeo que Fonda va filmar al menjador de casa seva, lluint tan bé com l’hem vista sempre, i que després va pujar al seu compte d’ Instagram. Mirant desafiadorament a càmera, Jane explica que s’ha passat el dia rebent missatges d’artistes que volen afegir-s'hi, i després diu: “Això em demostra que la nostra indústria està a punt per mobilitzar-se i per resistir a l’autocràcia i els atacs contra les nostres llibertats individuals. Som artistes. Som creatius. La llibertat d’expressió és essencial en el que fem”.
A continuació, explica la seva proposta, a la qual anomena CNN ( Creative Non-violent No cooperation), per la qual grans grups de gent poden fer coses que de manera individual serien perseguides, com quan molts van decidir cancel·lar les subscripcions a la plataforma en la qual s’emetia Jimmy Kimmel després de saber-se que el seu programa havia estat cancel·lat. Òbviament, i tot i que en aquests missatges ningú no va esmentar Donald Trump, poc després hi va haver una resposta de la Casa Blanca per part d’una de les seves portaveus, Abigail Jackson, que va assenyalar quan se li va consultar pel tema: “ Hanoi Jane pot dir totes les males opinions que vulgui. Com a algú que sap el que és ser censurat, el president Trump és un fervent
defensor de la llibertat d’expressió, per la qual cosa les al·legacions dels demòcrates que no és així són falses i ens fan riure”.