El PP i Ryanair compliquen l’ampliació del Prat. I Junts? De quant de temps disposa Josep Oliu ?

El PP ha aprofitat la seva majoria absoluta al Senat per introduir una esmena en la llei de mobilitat per “congelar les taxes aeroportuàries durant els exercicis del 2027 al 2031”, en línia amb les demandes de les companyies aèries, en primer lloc Ryanair. L’esmena va comptar amb el vot favorable, a més del PP, del grup de Vox, mentre que Junts i el PNB es van abstenir. Durant aquests cinc anys, Aena, l’operadora de la xarxa d’aeroports, té previst desenvolupar un pla d’inversions de 13.000 milions d’euros, una quarta part de les quals es destinarien a l’ampliació del Prat.

Les taxes que el PP proposa congelar, i que ja ho estan des del 2017, suposen entorn del 55% dels ingressos d’Aena, empresa que presideix Maurici Lucena. D’aquestes tarifes, més els ingressos comercials dels aeroports i no dels impostos, surten els diners per a les inversions i els seus beneficis, 1.934 milions el 2024, el 51% dels quals són per a l’ Estat, primer accionista. L’import de mitjana de les taxes, segons Aena, ascendeix a 10,35 euros i són la bèstia negra del volcànic Michael O’Leary, capitost de Ryanair.

Aena ja ha advertit aquesta mateixa setmana, en resposta a l’aprovació de l’esmena, que la congelació de les tarifes faria inviable el seu pla d’inversió. L’aeroport més afectat seria el del Prat, saturat i per al qual tant el Govern de Salvador Illa com el món empresarial reclamen una expansió. El de Madrid, Barajas, també, però la seva ampliació està en una fase més avançada i les inversions ja han començat.

Divendres en una reunió a porta tancada a la patronal Foment, Alberto Nadal, vicesecretari d’ economia del PP, va justificar la proposta del seu partit al Senat com un incentiu per a la competitivitat dels aeroports. Taxes més baixes impulsarien el nombre de viatgers i d’aquesta manera creixerien els ingressos d’Aena. Tots guanyadors.

El problema és que per als aeroports que tenen en marxa plans d’expansió –Madrid– o es preparen per posar-los en marxa –Barcelona, València, Alacant, Màlaga, Tenerife Nord i Sud, Lanzarote, entre d’altres– el problema és de saturació o d’obsolescència. No necessiten tarifes més baixes per captar més passatgers si no espai per atendre els que ja no hi poden accedir. I si les ampliacions o millores no les emprèn Aena directament, haurien de carregar-se als pressupostos de l’ Estat, és a dir, via impostos. Tret que el PP acabi proposant que els propietaris d’Aena, l’ Estat i diversos fons internacionals, així com molts accionistes particulars, acceptin una reducció pràcticament total dels seus dividends.

Junts ha estat sempre partidari de l’ampliació del Prat, a diferència dels seus socis d’ERC al govern de coalició que va presidir el republicà Pere Aragonès i de què els dos partits van formar part entre el maig del 2021 i l’octubre del 2022. El partit de Carles Puigdemont va continuar sent favorable una vegada va sortir del govern i no ha explicitat cap canvi de posició.

Des del partit independentista, però, amplien el focus. Com ja s’ha dit, es van abstenir al Senat en la votació sobre l’esmena del PP, malgrat que anteriorment van votar a favor de la norma, sense l’esmena, al Congrés. Just després que els independentistes aprovessin la interrupció de qualsevol negociació amb el Govern de Pedro Sánchez.

I en el cas del Prat, Junts assenyala que a les seves negociacions amb el PSOE havia introduït la petició que Aena lliurés els comptes d’explotació segregats del Prat, a fi de saber quant ingressa en aquest aeroport i quant hi gasta, per tant, quina és la seva aportació als beneficis de la companyia gestora de la xarxa. Una cosa que, segons les fonts de Junts consultades, els socialistes han descartat des del primer moment i que els primers carreguen en el passiu de l’Executiu espanyol.

Què faran els de Puigdemont en la futura votació al Congrés? Si aquesta setmana repetissin al Congrés el que van votar al Senat, l’esmena sumaria una majoria i es convertiria en norma vigent, encara que el PNB canviés i votés en contra. Avui precisament es reuneix la direcció de Junts per decidir què fer en aquest cas i alguns més. El futur del Prat en joc.

+++

L’equip directiu del Sabadell, encapçalat pel seu president, Josep Oliu, i el seu conseller delegat, César González-Bueno, està celebrant el triomf sobre l’opa hostil del BBVA i galvanitzant els seus quadres en reunions per tot Espanya. També defensant el pla estratègic 2025-2027. Contra els pronòstics durant l’opa, l’acció del banc català, al tancament de divendres mantenia la cotització del moment previ a l’anunci de retirada del BBVA.

Però el banc vallesà continua tenint unes quantes tasques pendents, entre les quals la de formar un nucli accionarial que el blindi davant possibles nous abordatges no desitjats o per quan les condicions financeres no siguin tan benèvoles per a la banca com les actuals. També, potser, per assumir el paquet del 4% del seu principal accionista particular i membre del seu consell, el mexicà David Martínez, que es va alienar amb l’oferta hostil perdedora.

És cert que a curt termini és inimaginable la reedició d’un episodi com el que es va viure amb el BBVA de Carlos Torres. Llançar ara una opta hostil al Sabadell seria una insensatesa. I aquest és l’argument fet servir per Oliu quan respon als molts que li pregunten què pensa fer. Però l’escut perd força a mesura que passa el temps.

La victòria de la numantina defensa armada per Oliu i els seus va ser fruit de la confluència de diversos elements favorables. En lloc destacat, la posició contrària a l’opa del Govern espanyol. Fidel de la balança i element d’importància capital en aquestes operacions, ja difícils en si mateixes i que si ensopeguen amb obstacles sembrats pel governs esdevenen pràcticament impossibles. A Espanya, però també a Itàlia o Alemanya, per esmentar exemples recents.

De fet, en plena opa, el
Govern espanyol va suggerir a Oliu que busqués operacions corporatives alternatives i
no ho fiés tot a les condicions que imposés el Ministeri d’Economia, atès que s’havien de mantenir dins de límits acceptables per les autoritats europees.

I malgrat que la intenció
del president del Govern,
ratificada cada dia, és acabar la legislatura, no s’hauria de descartar un sobtat canvi d’escenari. La situació política és molt fluida. El mateix es pot dir de les condicions financeres. Encara que Oliu descarti moviments a curt termini, el seu llarg historial de negociacions obliga a no descartar res.