Els bancs sumen 28.000 milions d’euros per a adquisicions i dividends

Després de l’opa fallida del BBVA sobre el Sabadell, encara queda un breu colofó i una incògnita per resoldre. El colofó serà dissabte, amb la festa de celebració que el Sabadell ha preparat per als seus prop de 17.000 treballadors. La incògnita té a veure amb l’estratègia de la banca en un mercat que continua pròsper i amb recorregut per a algun moviment de consolidació. Cap entitat no ofereix pistes sobre les seves intencions, però sí que hi
ha una xifra que mostra el potencial del moment: 28.700 milions. És l’excés de capital dels bancs respecte als seus objectius de solvència. Artilleria que es pot dedicar a adquisicions o a premiar els accionistes.

La xifra mesura la diferència entre l’actual ràtio de capital de bona qualitat, Cet1, i la que el mercat o la mateixa entitat consideren òptima per a la
seva activitat. És la pólvora seca per abordar sense risc
una gran adquisició o repartir dividends amb què animar
la cotització a la borsa. Si
es calculés respecte als requeriments mínims del BCE,
l’import seria molt més gran. Ni tan sols el coixí anticíclic exigit pel Banc d’Espanya no afecta l’enorme marge de maniobra de què disposen ara els bancs.

De tots els bancs, el que té
un excedent de capital més gran és el Santander. El seu capital de bona qualitat és el 13,1% dels actius, davant l’11% que el consens del mercat considera adequat. Això suposa un excés de 13.246 milions d’euros. Un dels seus anuncis estrella ha estat que dedicarà entre aquest any i el que ve 10.000 milions a recomprar accions com a manera de retribuir els accionistes.

Després de vendre el negoci a Polònia per 6.800 milions i comprar el TSB al Sabadell per 3.100 milions, hi ha expectació al voltant de possibles moviments del Santander. El seu conseller delegat, Héctor Grisi, va assegurar fa uns dies que la consolidació a Espanya té sentit, encara que el Santander no en tingui “necessitat”.

El banc també ha establert una jerarquia a l’hora de gestionar els diners que li sobren: primer, creixement orgànic; segon, repartiment de beneficis entre els accionistes, i tercer, possibles adquisicions.

El BBVA té 7.600 milions, que dedicarà als accionistes després que hagi fracassat l’opa pel Sabadell

El banc que deixa més clares les seves intencions quan se li demana per l’excés de capital és el BBVA. Després de l’opa fallida al Sabadell, se centrarà a “lliurar resultats” i tenir contents als accionistes. No ha trigat a anunciar una nova recompra d’accions, a confirmar un dividend rècord i a ratificar la seva intenció de repartir 36.000 milions fins al 2028. Les grans adquisicions queden ara substituïdes pel repartiment dels guanys.

Al setembre, la ràtio de solvència del BBVA era del 13,4%, davant un objectiu propi d’entre l’11,5% i el 12%. Això implica un romanent de 7.600 milions que anirà augmentant perquè a final d’any la solvència arribarà al 14%. “Hi ha un ferm compromís de repartir l’excés de capital”, va dir el seu conseller delegat, Onur Genç.

CaixaBank té un Cet1 del 12,4% i es recepta un 11,5%, de manera que disposa d’un marge de 2.193 milions d’euros. El missatge del seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, és que la pressió per la consolidació bancària continuarà, si més no, a Europa. “No necessitem fer cap concentració”, va dir en la roda de premsa de resultats. A això hi va afegir una reflexió a propòsit de l’opa al Sabadell sobre la dificultat de tirar endavant una compra hostil.

L’expectació sobre nous moviments és més gran entre els bancs de mida mitjana. El Sabadell defensa que els seus accionistes minoritaris són l’autèntic nucli accionarial, però queda el dubte de si acabarà embarcant algun gran inversor per evitar opes hostils. Si volgués ser proactiu en un escenari de consolidació, disposa d’un excedent de 1.283 milions, que és la diferència entre la seva solvència del 13,26% i el 12% per sobre del qual se sent alliberat. La seva intenció, si més no, durant l’opa, ha estat repartir tot el que superi aquest percentatge. Una mostra és el dividend extraordinari de 2.400 milions que repartirà l’any que ve, quan tanqui la venda del TSB.

Unicaja, amb la fundació Unicaja com a primer accionista amb un 31%, té dos béns preuats: un nucli dur i la ràtio de solvència més gran, del 16,2%. En el seu últim informe de resultats assenyala que això implica un excedent de 2.343 milions, tot i que en aquest cas és sobre els requisits del BCE.

El Santander és el que té més artilleria, i la dedicarà primer als accionistes i després a analitzar compres

Un altre dels bancs que s’ha situat en el punt de mira de possibles consolidacions és Abanca. Propietat de l’hispanoveneçolà Juan Carlos Escotet, té actius de bona qualitat equivalents al 13,3% del total. Aquest excés és de 2.000 milions, també respecte a les exigències del banc central.