‘Déjà-vu’ a Nova York
Després del triomf electoral de Zohran Mamdani a Nova York, vaig experimentar un déjà-vu que em va traslladar de la quadrícula urbana de Manhattan a la de l’ Eixample barceloní.
Alguna de les promeses del nou alcalde socialdemòcrata de la Gran Poma em van recordar les promeses d’ Ada Colaus. Com ella, Mamdani ha basat la seva campanya en el benestar de la gent corrent i en nous habitatges de protecció pública. Però podrà dur a terme els seus plans?
Ja se senten veus a Nova York sobre la dificultat que comporta assimilar un programa social com el que proposa el nou alcalde. De fet, altres edils demòcrates de Nova York, com Bill de Blasio, es van marcar objectius similars, però no els van assolir perquè no van poder revertir les desigualtats econòmiques.
Mamdani, l’antítesi de Donald Trump, vol basar el seu programa de govern en set punts: habitatge, contenció de lloguers, transport, atenció infantil, educació, seguretat i ocupació. Posem que tingui la capacitat per aconseguir la gratuïtat del transport, més paquets d’ajuts infantils i educatius i augmentar la seguretat... però, sense l’ajuda federal, estatal i privada, ¿de debò podem creure que podrà crear llocs de feina, contenir el preu dels lloguers i promoure més habitatge de protecció social?
La socialdemocràcia proposa programes difícils de rebutjar perquè busca la igualtat d’oportunitats, erradicar la pobresa, eliminar la violència i garantir una millor vida als ciutadans. Però aquest projecte no es pot dur a terme sense el compromís dels governs i de la iniciativa privada.
Com va passar amb Obama, Mamdani ha encès la torxa de la il·lusió
Serà interessant veure com els cinc barris novaiorquesos –Manhattan, Staten Island, el Bronx, Queens i Brooklyn– acullen els plans de Mamdani i si són capaços de regir-se pel seu model de populisme econòmic i una política municipal basada en la congelació de lloguers, construcció de més habitatge públic i reducció del crim.
Com va passar amb Barack Obama, en un nivell diferent, però amb un mateix discurs d’esperança, Mamdani ha encès la torxa de la il·lusió. Però la història recent demostra que amb les bones intencions no n’hi ha prou. Recordem Colau o De Blasio... no només no van aconseguir els seus objectius, sinó que van acabar per enfurismar els ciutadans.