La cordialitat no fa urticària

Carles Puigdemont ha enviat un missatge a través d’X, a les portes que Pedro Sánchez comparegui al Congrés per informar sobre les últimes cimeres internacionals i del Consell Europeu, així com de l’estat dels serveis públics. Serà una sessió per prendre el pols a les relacions del Govern central amb Junts. Puigdemont ha escrit al seu perfil de la xarxa social que “a Madrid no hi hem anat mai a fer amics, ni a fer de catalans simpàtics”, la qual cosa és una mostra de sinceritat encara que de vegades una mica de diplomàcia en política no només és necessària, sinó que sobretot resulta útil. Però així són les coses i ningú no li pot negar al líder dels postconvergents que no sigui franc. I explica la seva displicència dient que a Madrid van exclusivament a defensar interessos dels catalans, però que no se’ls hi ha perdut res més.

Sèneca, que a més de poeta va ser polític –va ocupar càrrecs amb quatre emperadors, d’allò més complicats, com eren Tiberi, Calígula, Claudi i Neró– defensava que l’amistat era un exercici important, perquè permetia comprendre i ser comprès. Esclar que ell era un estoic i Puigdemont, un activista. Però la rotunditat de les seves paraules a X, sense ser una sorpresa, ja que coses més rotundes proclama la seva incondicional Miriam Nogueras, resulta una descortesia, quan la cor­dialitat no produeix urticària.

Puigdemont reconeix que a Madrid no hi han anat mai a fer amics, ni a fer-se simpàtics

És cert que hi ha una dreta reac­cionària que celebra les seves expressions, perquè aprofundeixen les trinxeres. Pilar Urbano va publicar un article mentre es gestava el pacte del Majestic, que entre altres coses deia: “Pujol coneix el nostre menyspreu, sap la nàusea, detecta l’immens malestar nacional que ens produeix­ la seva avinença amb ell. I el paio s’hi rabeja. Ens fa pidolar, demanar almoina, empobrir-nos, fer cantonades com si fóssim putes arrossegades. Ja no sap què demanar, ni d’on ho traurem”.

Lee también

Idees de Marciano

Màrius Carol

No se li demana a Junts que faci amics, sinó bona política per a aquells catalans que assegura defensar. Amb inhibicions, bloquejos i menyspreus aconseguiran poca cosa. Per a La Fontaine, l’amistat era més difícil de trobar que l’amor. Així que tampoc no cal que es posi necessàriament desagradable.