Dos alts càrrecs de la BBC han hagut de dimitir per haver manipulat un vídeo de Donald Trump en què, gràcies al muntatge d’un contingut informatiu, un discurs del president nord-americà augmentava la càrrega d’agressivitat. La detecció de la manipulació i la parcialitat prové d’una denúncia i de l’informe del comitè d’estàndards editorials de l’empresa de radiotelevisió. La seqüència de denúncia-informe-decisió reafirma la necessitat de disposar de filtres independents que preservin la credibilitat dels mitjans públics i, per extensió, del periodisme. Per això sorprèn constatar amb quin entusiasme les pseudocapçaleres digitals que trafiquen amb la criptoactualitat amplifiquen el cas de la BBC. De passada, no dubten a manipular els titulars i la substància d’aquesta informació en nom d’una llibertat d’expressió que els serveix de coartada per consolidar la indústria de la impunitat.
Diumenge, Carlos Márquez informava a La Vanguardia que l’exalcaldessa Ada Colau afirma que, contra el rumor creixent d’un retorn a la primera línia política, no pensa presentar-se “ni a les primàries, ni a les municipals, ni a les estatals, ni a cap altra”. Curiosament, les declaracions categòriques en què Colau expressa el desig de reconstruir la seva vida personal i centrar-
se en l’activisme, no van ser rebudes amb un respecte i un alleujament unànimes. Una part dels que, mentre va
ser alcaldessa, van criticar-li l’acció de govern, les contradiccions, el victimisme, el populisme i el postureig s’han sentit profundament decebuts. Són els que frisaven perquè tornés a ser candidata no per discutir-li les idees, sinó per poder-la insultar amb el furor que proporciona la ràbia entesa com a antidepressiu.
Que l’exalcaldessa Colau afirmi que no es presentarà hauria de ser una bona notícia
Comparteixo sobretaula amb, entre altres, un executiu –català a l’exili– d’una important consultoria de comunicació amb seu a San Francisco. Només té trenta-quatre anys, però els seus diagnòstics són alarmantment pessimistes. Explica els contrastos abismals entre la misèria i l’opulència de la ciutat on viu, les incerteses econòmiques, socials, culturals que planteja la presidència de Trump i, amb l’autoritat de conèixer els nous sistemes per atraure l’atenció dels usuaris amb intencions comercials o polítiques, els defineix com a “armes d’hipnosi col·lectiva”. I parlant de la influència descontrolada i creixent de TikTok, parla de “pornografia de l’impacte”. Li pregunto si puc citar-lo en un article i em diu que sí,
però que s’estima més mantenir-se en l’anonimat, no pas per por de represà-lies professionals, sinó per la mandra que li fa aparèixer en el basar de candidats a ser linxats que alimenten aquesta insaciable maquinària. I afegeix: “Algunes de les aplicacions que exploten la immediatesa a través d’un corrent continu d’algoritmes i d’estímuls sense cap jerarquia tenen la potència del fentanil”.