L’avançament electoral a Extremadura ha tornat a tensar al màxim les costures de l’espai a l’esquerra del PSOE, obligant a precipitar decisions estratègiques sense que les velles fractures haguessin cicatritzat.
La ruptura entre Podem i
Sumar, irreparable des de fa gairebé dos anys, no ha deixat d’agreujar-se. I entre totes dues, atrapada, s’hi situa Esquerra Unida (IU), fins ara cridada a
fer de mediadora i avui convertida en una mena d’ostatge de la disputa.
Irene de Miguel serà la candidata d’Unides per Extremadura amb el suport extern de Sumar
El divorci s’ha anat forjant al llarg de la legislatura, però es va acabar consumant els mesos d’estiu a Andalusia i ara es repeteix a Extremadura, es reproduirà amb tota probabilitat a Castella i Lleó i queda per veure què passarà a València. Aquest és el panorama.
Podem, situat com una segona oposició al Govern al Congrés dels Diputats, va decidir sortir de Per Andalusia, la coalició del 2022 entre Podem, IU i Més País –avui integrats a Sumar– per no compartir papereta amb els de Yolanda Díaz. Per això aniran en solitari a les urnes.
Aquesta maniobra va permetre a Sumar fer onejar la bandera de la unitat i va deixar Podem en la incòmoda posició de justificar una sortida que, a més de fragmentar l’espai, amenaça de debilitar les opcions electorals del conjunt de l’esquerra.
Però quan el debat sobre Andalusia encara cuejava, Guardiola va decidir avançar els comicis extremenys i canviar dràsticament les tornes.
La coalició progressista que hi havia – Unides per Extremadura– es va constituir abans del naixement de Sumar, per això està integrada únicament per IU i Podem. Aquesta circumstància ha permès a la formació lila mantenir el control de l’espai i fer-lo servir com a aparador de fortalesa davant la plataforma de Díaz, a qui acusen de fer seguidisme del PSOE.
En aquell procés, Podem ha exigit a IU una lleialtat plena al seu projecte en un intent de
posar el partit d’ Antonio Maíllo en la tessitura d’haver d’elegir entre reeditar l’aliança amb els liles o mantenir el vincle amb Sumar.
Després d’uns primers dies d’inquietud, IU ha optat per abaixar les revolucions. I juntament amb Sumar, que en cap moment no ha intentat incrustar-se a la papereta, ha evitat prendre una decisió que suposava dinamitar una bastida política a la qual fallen els fonaments. D’aquesta manera, Irene de Miguel –ratificada ahir pel 96,6% dels vots en les primàries de Podem– serà la candidata d’ Unides per Extremadura
amb el suport extern de Sumar i sense que l’espai se n’hagi anat en orris.
Andalusia i ara Extremadura són només pegats que posposen el debat sobre si és possible reconstruir un projecte comú sense que els vetos, els lideratges i les ferides ho facin inviable. Castella i Lleó, al març, brindarà una nova ocasió per a l’ entesa, tot i que la seqüència de desacords apunta que Podem i Sumar tornaran a desaprofitar-la, consolidant un divorci que no sembla que pugui revertir-se abans d’unes generals.
