Loading...

L’omnipresència de la IA

Opinió

Salvador Illa, president de la Generalitat, va anunciar ahir un pla estratègic per al desplegament de la intel·ligència artificial (IA) a Catalunya, dotat amb mil milions d’euros fins al 2030. Aquest pla, divulgat en el marc de les jornades Catalunya intel·ligent, IA per transformar el futur , organitzades per La Vanguardia i la Generalitat, aspira a beneficiar unes 5.000 pimes, així com 90.000 ciutadans, i és un reflex de l’omnipresència i la projecció d’aquesta nova eina.

La IA és actualment un fenomen en plena efervescència, tant aquí com a la resta del món. I en particular als Estats Units, on els gegants de la indústria tecnològica (OpenAI, Microsoft, Nvidia, CoreWeave, AMD, Oracle...) competeixen i alhora col·laboren, convençuts que, a més de revolucionar les vides de la immensa majoria dels habitants del planeta, la IA suposa per a ells una oportunitat de negoci de dimensions extraordinàries, davant la qual s’esforcen per consolidar les seves posicions.

És tan cert que la IA disposa d’un potencial positiu enorme, atesa la seva capacitat per automatitzar tasques i processar grans quantitats de dades en sectors tan dispars com la ciència, la indústria o el comerç, com que pot tenir una greu afectació sobre el mercat laboral, ja que és capaç de fer feines fins ara reservades a éssers humans, abaratint costos, i per tant pot comportar la destrucció de no pocs llocs de treball.

Les eines no són bones o dolentes per si mateixes, sinó en funció de l’ús que se’n faci. És raonable, per tant, que un instrument amb el potencial de la IA estigui sotmès a alguna mena de regulació. La Unió Europea ja se’n va ocupar, promulgant per exemple el reglament general de Protecció de Dades, ideat per emparar les persones i assegurar-se que les seves dades serien tractades correctament, sense abusos, tant pel sector públic com pel privat.

Els EUA i Alemanya pressionen per relaxar la norma de la UE sobre protecció de dades

Però el ritme de creixement de la IA és tal, i les possibilitats de negoci que genera són d’un nivell tan alt, que fa temps que les pressions creixen, sobretot procedents dels Estats Units, tot i que també de la indústria alemanya, perquè es relaxi l’esmentat reglament. De fet, la UE podria estar a prop de fer-ho, si es confirma una filtració periodística segons la qual l’aprovació d’una reforma òmnibus podria simplificar diverses lleis comunitàries i alleugerir requeriments en matèria d’IA. Si fos així, es podria obrir la porta a l’entrenament de sistemes d’IA amb dades personals, sense que calgui obtenir el consentiment dels ciutadans, sobre la base de l’interès de les tecno­lògiques.

Si aquesta hipòtesi es materialitzés, la UE veuria menyscabada una normativa que al seu dia es va presentar com a pionera i modèlica, i que sens dubte és necessària, vista l’evolució velocíssima del sector de la IA, pilotada per un reduït grup d’empresaris tecnològics àvids d’augmentar els seus beneficis, alhora que el seu poder, exponencialment.

I ja que parlem de poder, o de poders, segurament és oportú esmentar una altra informació continguda en aquesta edició de La Vanguardia , que ens diu que Israel vol fer servir models conversacionals com els de ChatGPT, una de les aplicacions d’IA més populars, per procurar rentar la seva imatge als Estats Units, seriosament deterio­rada per la cruel i indiscriminada campanya de bombardejos sobre la franja de Gaza.

Quan es va iniciar aquest conflicte potser hauria causat més sorpresa una operació d’imatge com aquesta, que ambiciona crear contingut digital proisraelià amb prou quantitat per condicionar els algoritmes de la IA i, així, donar-los prioritat davant qualsevol consulta que s’efectuï a la xarxa. Però avui dia tal sorpresa ja no es possible, ja que la recerca d’informació és un dels motius principals d’ús de la IA: un 24% de la població hi recorre amb aquest propòsit, davant l’11% de l’any passat.

Israel vol rentar la seva deteriorada imatge als Estats Units recorrent a la intel·ligència artificial

De tot el que s’ha dit fins aquí es dedueix que el desenvo­lupament de la IA és constant i que els interessos que promouen el seu ús són diversos, i no sempre innocents ni molt menys altruistes. Per això, potser és convenient comportar-se amb la màxima prudència i evitar relaxar reglaments encara en vigor, en especial els que protegeixen els ciutadans. I potser és convenient, sense renunciar al perfeccionament d’aquesta eina sensacional que és la IA, assegurar-nos que es fa servir de la manera més convenient per al conjunt de la població, abans que prioritzant l’increment de les que ja són les principals fortunes globals.