El pla dels Estats Units i Israel per construir una Nova Gaza sobre la runa de l’enclavament ha topat amb l’oposició dels països àrabs, claus en el futur de la regió, segons l’acord d’alto el foc assolit fa un mes.
Des d’aleshores, les negociacions sobre les futures fases del procés de pau a la franja continuen estancades. La milícia Hamàs encara no ha tornat tots els cadàvers dels ostatges israelians capturats el 7 d’octubre del 2023 –encara hi ha quatre cossos enterrats sota la runa–, mentre que l’exèrcit israelià fa atacs selectius contra objectius gazians pràcticament diàriament.
La milícia encara no ha tornat tots els cadàvers dels ostatges israelians a la franja
Un dels principals punts sobre la taula és la reconstrucció del territori palestí, que ha quedat dividit en dos per l’anomenada línia groga : a una banda hi ha els soldats de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI), que han dut a terme tasques de demolició i que disparen contra els que s’acosten al perímetre; a l’altra banda, a la costa de Gaza, hi viuen gairebé dos milions de palestins que intenten tornar a la vida entre edificis arrasats i amb la poca quantitat d’aliments que han començat a entrar aquestes setmanes pel pas de Rafah.
L’enviat especial i gendre de Donald Trump, Jared Kushner, ha proposat de començar a edificar a la part controlada per l’exèrcit hebreu. El polític dels Estats Units, que és
de visita a Israel, argumenta que la creació d’una zona lliure de Hamàs incentivaria molts gazians a renegar del grup armat. La seva trobada
amb el primer ministre Ben-jamin Netanyahu, que no estava programada, busca avan-çar en l’enquistat futur de la franja.
El pla de Kushner s’assembla a la “ Riviera de Gaza” que va proposar Trump fa mesos i que va despertar temors per la possible expulsió de la població de la franja. Els països àrabs han trigat molt poc a expressar preocupació sobre les idees urbanístiques de Washington i temen que aquesta mena de reconstrucció interfereixi en la creació d’un Estat palestí.
El ministre d’Exteriors jordà, Aiman Safadi, va assegurar que no permetran “la fragmentació” de la franja. “Gaza és una i forma part dels territoris palestins”, i va demanar la “retirada immediata” de totes les tropes israelianes en enclavaments. Un dels principals temors és que la línia groga –encara difusa al territori– es converteixi en una frontera de facto i que Israel no abandoni mai les seves posicions.
Per la seva banda, els Emirats Àrabs Units (EAU) encara no veuen un marc clar per a la proposta de força internacional d’estabilitat a Gaza i, en les circumstàncies actuals, no hi participaran, va declarar ahir un alt funcionari dels Emirats. Anwar Gargaix, assessor diplomàtic del president dels EAU, va assenyalar que Abu Dhabi continuarà donant suport als esforços polítics cap a la pau i continuarà sent un dels principals proveïdors d’ajuda humanitària.
“L’aspecte visual seria desastrós”, va declarar un di-
plomàtic àrab esmentat pel Financial Times . “Semblaria que estem construint per a Israel i no per als palestins”, va dir una segona font familiaritzada en les converses. “No volem que Gaza es converteixi
en una espècie de llimbs
entre la guerra i la pau, on la situació actual es normalitzi”, va afegir.
Els Estats Units han contactat amb diversos països –en-tre els quals Indonèsia, els
Emirats Àrabs Units, Egipte, Qatar, Turquia i l’Azerbaidjan– perquè contribueixin a la força, segons va explicar a Reuters un alt funcionari dels Estats Units. El president
dels Estats Units, Donald Trump, va afirmar la setmana passada que la força d’esta-
bilització per a Gaza es desplegarà “molt aviat”, i va afegir que “Gaza està funcionant molt bé”.
No obstant això, Netanyahu
ha imposat un veto rotund a Ankara, com va declarar el
seu portaveu diumenge passat, Shosh Bedrosian, que
va prometre que cap sol-
dat turc “no posarà un peu” a l’enclavament.
