ERC dona aire a l’Executiu i ajorna fins al 2026 la llei per recaptar l’IRPF

Sense pausa, però sense pressa. Així es pot sintetitzar el curs actual­ de les negociacions entre el Govern espanyol, el Govern i Esquerra Republicana per al nou model de finançament singular català. La bona marxa d’un camí que s’ha anat reconduint les últimes dues setmanes ha establert una mena de conjura entre les tres parts perquè res no distorsioni una cosa que, en aquest minut i resultat, sembla que pot arribar a bon port.

Per això, la formació liderada per Oriol Junqueras ha decidit ajornar fins al febrer del 2026 el debat de la proposició de llei que preveu els canvis normatius necessaris per habilitar la hisenda catalana a assumir la recaptació íntegra de l’IRPF.

En cada període de sessions, els grups parlamentaris disposen d’una quota per incloure les seves iniciatives a l’ordre del dia del ple del Congrés. Els republicans podien triar entre aquesta norma o una altra d’orientada a crear un nou impost per als propietaris de tres habitatges o més amb l’objectiu de “desincentivar la compra especulativa” en plena crisi de l’habitatge. ERC ha triat la segona, que es tindrà en compte a la sessió d’avui a la Cambra Baixa.

Així com Esquerra va reconèixer obertament que va registrar aquesta llei sobre l’IRPF al setembre per afegir pressió a Hisenda després d’un estiu incòmode en les negociacions i després de la decepció que va causar entre els republicans la reunió bilateral entre el Govern estatal i la Generalitat, ara han comunicat al PSOE que deixen per a més endavant el primer tràmit d’aquesta norma. La raó és que no és el moment oportú, en paraules d’Isaac Albert, portaveu d’ERC. En aquest sentit, el també vicesecretari de comunicació de la formació va destacar ahir que “tenir aquest debat ara hauria distorsionat una negociació que avança”.

Esquerra apunta que no és el moment idoni i que hauria “distorsionat” una negociació que avança

La proposta d’ERC sobre la recaptació d’impostos continua creant molt escepticisme a Hisenda i, davant la possibilitat que la presa en consideració de la llei hagués embarrancat si s’hagués dut a terme aquest mes, les parts se centren en el que pot tenir sortida: el model de finançament. Esperen tenir-lo tancat abans que s’acabi l’any o principis del 2026, com va explicar La Vanguardia. El mateix Albert va dir durant la compareixença que “abans que s’acabi l’any hauríem de tenir respostes” del nou sistema.

Amb aquest escenari, els republicans s’asseguren que el seu plantejament no naufragui en el primer pas per la Cambra Baixa. També va ser significatiu que
el Govern central no vetés la norma al llarg dels 30 dies de termini de què disposa quan una llei implica “un augment de crèdits o una disminució dels ingressos pressupostaris”.

A més a més, en aquest intercanvi de calendaris diferents –el de María Jesús Montero, amb la mirada posada en les eleccions andaluses; el del Govern, que vol pressupostos com més aviat millor, i el d’ERC–, pot passar que el debat sobre la recaptació íntegra de l’IRPF arribi en una sessió què Montero ja no sigui al banc blau de l’hemicicle. Això és que ja no serà vicepresidenta del Govern espanyol ni ministra d’Hisenda.

El pròxim calendari de ses-
sions començarà al febrer –el gener és inhàbil– i els comicis a Andalusia (si no canvia res) estan previstos per al juny. No és poc important, atès que el principal rebuig de la proposició de llei d’Esquerra és del departament que lidera Montero, mentre que el Govern està alineat amb els de Junqueras.

El portaveu del partit avisa Junts que “ningú no entendria que deixessin de votar temes a favor del país”

Un cop esquivat aquest primer obstacle, ERC n’entreveu d’altres al terreny. La ruptura de Junts amb el PSOE pot tenir efectes col·laterals en el model de finançament. Davant aquesta possibilitat, Isaac Albert va llançar un avís als postconvergents, de qui va criticar “les escenificacions i els numerets”: “Si l’interès és de partit, nosaltres aquí no hi entrarem i el que no farem és assumir que els interessos particulars i de partit acabin sent interessos de país”. En aquesta línia, va afegir que “ningú no entendria que
un partit nacionalista i català dimitís o deixés de votar temes que van a favor del país i de la ciutadania catalana”.

Lluïsa Moret, viceprimera secretària del PSC, es va referir a JxCat en termes semblants i els
va instar a “pensar en Catalunya i prioritzar els interessos dels catalans als de partit”. La portaveu socialista també va al·ludir la qüestió del finançament i va esquivar fixar calendaris: “El més important no són les dates, es tracta d’un canvi estructural i complex que necessita els seus temps”. És a dir: sense pausa, però sense pressa.