Els governs que no emprenguin el camí cap a una economia baixa en carboni seran culpats de les fams i dels conflictes a tot el planeta, i, a més, s’enfrontaran amb el risc d’estancament i inflació creixent de les seves economies. Ho va indicar Simon Stiell, secretari executiu de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a l’inici de la conferència del clima de Belém (Brasil).
Stiell es va adreçar a ministres i alts funcionaris de gairebé dos-cents països en una crua descripció del cost que està tenint el fracàs davant la crisi climàtica. En la seva al·locució va alertar sobre els riscos que suposa per a l’economia quedar-se de braços plegats davant els impactes de l’alteració del clima.
La UE pressionarà perquè s’assumeixin compromisos a fi de reduir l’ús de combustibles fòssils
I va demanar d’actuar sense necessitat d’esperar “que arribin” els plans d’acció que els països estan presentant “tardanament”.
Això és una cosa, va dir, que “cap de les nacions es pot permetre”, ja que els desastres climàtics redueixen el PIB en dos dígits”.
“Vacil·lar mentre les megasequeres arruïnen les collites
nacionals i disparen els preus dels aliments no té cap sentit, ni econòmicament, ni políticament”, va recalcar.
“Discutir mentre s’estén la fam a mesura que els conflictes es propaguen i obliguen milions de persones a fugir dels seus països, és una cosa que no s’oblidarà mai –va continuar. Que els desastres climàtics castiguin la vida de milions de persones, quan ja tenim les solucions, això mai serà perdonat”, va sentenciar. Stiell convida els països a emprendre el camí a una economia cap a les renovables. “L’energia solar i eòlica són ara les més barates al 90% del món”. Les energies renovables han superat aquest any el carbó com a principal font d’energia del món, segons va recordar.
Les inversions en energies renovables superaran les dels combustibles fòssils en una proporció de 2 a 1. La cimera de Belém (Brasil) se celebra en un dels moments d’ànim més baixos en la negociació sobre el canvi climàtic, que es va iniciar fa més de 30 anys i que va rebre un fort impuls gràcies a l’ Acord de París el 2015. Els països rics han perdut entusiasme a l’hora de combatre la crisi climàtica, mentre que la Xina avança amb passos de gegant a la producció i l’ús d’equips d’energia neta. Ho constata André Corrêa do Lago, el diplomàtic brasiler president de la cimera. Segons la seva opinió, els països haurien de seguir l’exemple de la Xina, en lloc de queixar-se per veure’s superats per la competència xinesa. “D’alguna manera, la disminució de l’entusiasme del Nord Global demostra que el Sud Global està avançant”, va dir Corrêa do Lago a la premsa internacional “ La Xina està ideant solucions que beneficien tothom, no només la Xina”, va concloure.
Un punt central a l’agenda de la conferència seran els plans nacionals d’acció climàtica per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Amb els nous compromisos presentats pels països, l’escalfament de la Terra se situarà a final de segle entre 2,3ºC i 2,5°C, cosa que fa témer danys devastadors, ja que se supera el llindar d’escalfament d’ 1,5ºC fixat a l’ Acord de París. I si se segueixen les polítiques actuals (és a dir, sense tenir en compte les noves promeses), l’escalfament arribaria fins a 2,8°C.
Per això, els països vulnerables volen elaborar un pla que demostri com les nacions poden incrementar els seus esforços actuals, avui dia insuficients.
Els amfitrions brasilers es conformen amb la idea que es compleixin les promeses; és a dir, a convertir en accions concretes els compromisos ja adquirits, com ara la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que es tripliquin les energies renovables per al 2030 i que es dupliqui l’eficiència energètica per a aquesta data.
Una de les grans incògnites és aclarir què es decidirà sobre el “full de ruta” per posar fi als combustibles fòssils. A Dubai, el 2023, els països van signar un acord per emprendre la transició per prescindir-ne, però posteriorment el pacte no va ser ratificat a la cimera de Bakú, el 2024. La indústria petroliera i els països productors de petroli han recuperat el seu poder. “Hi haurà consens sobre com cal procedir? Aquest és un dels grans misteris de la COP30”, va admetre diumenge Corrêa do Lago.
Alemanya va anunciar que els països europeus pressionarien perquè s’assumeixin compromisos per reduir l’ús de combustibles fòssils. “Advocarem per alguna cosa contundent”, va declarar a Reuters el viceministre alemany Jochen Flasbarth. “No volem seguir l’exemple del president Trump i acusar els altres d’estar equivocats. Volem
escoltar”.
