Es repeteixen els protagonistes i l’argument. I, en un supòsit, malgrat que ja es veurà, el desenllaç també. Barcelona en Comú va anunciar el 16 d’octubre la seva predisposició a negociar els pressupostos del 2026. Janet Sanz, líder del grup municipal, va posar llavors dues condicions: deixar en pau les famílies que viuen en finques municipals ocupades a Vallcarca i posar fi al lloguer de temporada. I al cap de pocs dies se n’hi va afegir una altra: frenar les “compres especulatives d’habitatge”. Dins d’un ordre, semblaven
demandes assumibles. Ahir, tot i això, en un gir previsible, els comuns van desenfundar una nova exigència, com ja van fer fa un any, que ho posa tot més difícil: ni més ni menys que recuperar el pla d’eixos verds.
Sanz va avançar en una entrevista a RTVE la voluntat de la seva formació d’avançar en el model de superilla aplicat a Consell de Cent, un pla descartat per Jaume Collboni al gener, quan va dir que el seu govern “no té previst fer pacificacions de gran escala”. Setmanes abans, els eixos verds s’havien convertit en una de les reivindicacions dels comuns per aprovar els comptes del 2025, que van acabar prorrogats. Ara els d’Ada Colau tornen a la càrrega i exigeixen als socialistes concloure el tram pendent de Consell de Cent fins a Glòries i impulsar les pacificacions de Sants-Creu Coberta i del passeig Maragall.
Els comuns repeteixen la petició del 2024, però ara l’alcalde pot aprovar els comptes per una altra via
Però l’ampliació de reivindicacions no s’acaba aquí. El partit, tal com va detallar Sanz, també demana que els vint milions de la taxa turística que es destinen cada any a la promoció internacional de Barcelona s’inverteixin en polítiques d’habitatge, ja que, a parer seu, “la ciutat ja es promociona sola”. També volen un pla per reduir el nombre de persones que dormen al carrer, una xifra que, diu, ha crescut un 20% els últims anys.
Sanz va anunciar que aquestes dues mesures es discutiran a les comissions municipals que se celebren aquesta setmana. Serà el moment de comprovar si el govern esprem la negociació o si, com va passar l’any passat, la llista és inassumible. Amb una diferència molt important en aquesta edició: la impossibilitat d’assolir un pacte el 2024 abocava la ciutat a la pròrroga pressupostària, mentre que aquest any l’alcalde pot recórrer a la qüestió de confiança, de manera que si l’oposició
no troba candidat alternatiu a l’alcaldia en 30 dies els comptes s’aprovaran automàticament.
Sobre les noves demandes de BComú, la tinenta d’alcalde Laia Bonet va compartir la voluntat del govern d’assolir un acord, malgrat que va considerar precipitat posicionar-se sobre unes peticions llançades per televisió que havien de ser analitzades.