Mamdani i les noves ciutats Estat

Politòlegs i comunicadors polítics de tot Espanya i Amèrica Llatina s’han reunit aquest cap de setmana a Barcelona a la gala dels premis internacionals de l’ Associació de Comunicació Política ( Acop). A les capelletes, el tema era el futur de la política espanyola i com l’afectarien episodis que aquests dies van en boca de tothom, com Mazón, Ayuso, els cribratges a Andalusia, el judici al fiscal general, com acabaran les eleccions a Extremadura i Castella i Lleó i els casos que concerneixen la família de Pedro Sánchez. Els debats, tot i això, també van travessar l’ Atlàntic, i es van ocupar de l’impacte que tindrà als Estats Units l’elecció de Zohran Mamdani com a alcalde de Nova York.

La victòria als comicis de la metròpolis nord-americana més important d’un musulmà d’esquerra desperta grans expectatives perquè és un desafiament clar a les formes autocràtiques i antimigratòries de la Casa Blanca de Donald Trump, però també per l’impacte que tindrà en la política local internacional. La irrupció de Mamdani i la victòria demòcrata en altres ciutats i estats consolida el front de governs locals progressistes als Estats Units i Europa com a resistència a l’ onada de populismes d’extrema dreta, qüestió de què ja m’he ocupat anteriorment en aquesta mateixa columna. El nou alcalde de Nova York és una molesta pedra a la sabata de Trump, perquè és un símbol contra les seves polítiques per les anunciades mesures socials i d’augment de la pressió fiscal als més rics i perquè representa la comunitat musulmana i la immigrant, a què el president ha declarat la guerra.

Els votants sembla que continuen preferint alcaldes de centreesquerra al capdavant de les ciutats

Ja fa mesos que Trump anuncia que no permetrà que Mamdani sigui el primer alcalde socialista a la seva pròpia ciutat. Fins i tot ha insinuat de detenir-lo i deportar-lo a Uganda, el seu país d’origen, si no col·labora amb les polítiques antimigratòries, a més de retallar els fons estatals i ocupar la ciutat amb la Guàrdia Nacional amb el pretext de lluitar contra la inseguretat. Mamdani no assumirà l’alcaldia fins a l’1 de gener, de manera que fins aleshores veurem les maniobres de Trump. L’última va ser cridar al vot útil republicà per donar suport a l’exgovernador demòcrata Andrew Cuomo, que es va erigir en candidat independent després de perdre les primàries davant el ja alcalde electe.

Serà interessant veure ara si el front demòcrata municipal als Estats Units pren contacte amb el dels alcaldes progressistes europeus, també constituïts com a línia de resistència a l’ onada reaccionària. És innegable l’ avanç dels partits d’extrema dreta en les eleccions nacionals que permet l’accés als governs estatals. Tot i això, els votants sembla que continuen preferint alcaldes de centreesquerra al capdavant de les ciutats.

Si aquest fenomen local continua –ara amb
el suport de l’elecció de Mamdani–, podríem assistir a un renaixement de les noves ciutats Estat.