Quan ens asseguem davant del televisor el 5 de desembre per veure el sorteig del Mundial 2026 que se celebrarà a Washington, recomano no menjar gaire abans per si tenim ganes de vomitar. És que la FIFA farà servir la cerimònia per lliurar per primera vegada el que serà la seva versió del Nobel, el premi FIFA de la Pau, i Donald Trump n’és el favorit.
Hi ha molts de candidats que compleixen els requisits per guanyar un guardó que, segons la FIFA, reconeixerà la tasca dels que, “amb la seva feina excepcional i extraordinària per la pau, hagin unit les persones del planeta”. Però l’aposta més segura és el rei Donald. Sí, el president de la FIFA, Gianni Infantino, ens podria sorprendre. Per una vegada podria actuar amb decència. El podria donar a una de la infinitat d’organitzacions pel món que fan servir el futbol per donar esperança i alegria a nens pobres o per unir societats dividides pel racisme, la religió, la guerra o la criminalitat.
Podria donar el premi a Juan Mata, que va guanyar el Mundial amb Espanya el 2010 i continua jugant avui a Austràlia, però la seva missió més important a la vida és Common Goal, oenagé que va fundar el 2017 amb l’objectiu inicial que els futbolistes professionals contribuïssin l’1% dels sous a projectes benèfics. Avui Common Goal col·labora amb més de cent organitzacions que treballen amb nens i nenes en 80 països per impulsar la justícia social mitjançant el futbol.
Una d’aquestes organitzacions és Tiempo de Juego a Colòmbia. Fundada per un valent que es diu Andrés Wiesner, ofereix el futbol organitzat com a refugi per a milers de nens i joves que viuen en barris farcits de bandes criminals i com a eina perquè es desenvolupin com a persones a través de l’educació.
Donald Trump, president delsEstats Units, iGianni Infantino, president de la FIFA, aEgipte
Per què Infantino veu la necessitat d’humiliar-se davant del president més cretí de la història dels EUA?
He de dir que a l’hora de proposar Juan Mata o Andrés Wiesner per al premi
FIFA no soc imparcial. Els conec i he vist amb els meus propis ulls l’admirable tasca de Tiempo de Juego als afores de Bogotà. Però hi ha moltíssims més herois de la seva talla compromesos amb projectes semblants que també conec de primera mà en països com Bangladesh, l’ Índia, Ruanda o Sud-àfrica. Celebraria que qualsevol d’aquests herois, coneguts o no i en qualsevol part del món, guanyés el premi.
Però ho veig difícil. El favorit és Trump, còmplice d’assassins en sèrie com Putin i Netanyahu que ha aconseguit exactament el contrari que les oenagés que esmento després d’eliminar l’ajuda internacional nord-americana a països pobres i condemnar centenars de milers de persones a la fam, la malaltia o la mort.
Per què Trump n’és el favorit? Per la devoció que li té Infantino. Segurament heu vist les fotos de tots dos junts, amb el president de la FIFA que es fon d’amor davant la vaca taronja a la Casa Blanca. “Soc realment afortunat”, ha dit Infantino. “Tinc una gran relació amb el president Trump, a qui considero realment un íntim amic”.
L’imbècil s’enganya. Trump, el narcisisme fet carn, no té cap amic. Però això no va impedir que a l’octubre, el dia abans del nomenament del premi Nobel de la Pau, Infantino escrigués a Instagram que Trump “definitivament” s’ho mereixia per la contribució a la pau a Gaza. Sí, per descomptat? Trump dona el vistiplau perquè Israel converteixi la franja palestina en un desert ple de cadàvers de nens i després es congratula per haver posat fi a la política d’extermini israelià.
Proposo Juan Mata, per Common Goal, o Andrés Wiesner, per Tiempo de Juego, per al premi
Un indici que Infantino pensa fer el que considera justícia i donar el premi FIFA a Trump: fa uns dies, quan li van preguntar si Trump seria el guanyador, va respondre, rient: “El 5 de desembre ho veureu”.
Queda el dubte de per què Infantino veu la necessitat d’humiliar-se davant del president més cretí de la història dels Estats Units. S’entén, encara que no ens agradi, el motiu dels líders europeus. Per salvar vides a Ucraïna. S’entén el motiu de líders africans, llatinoamericans o asiàtics. Perquè no els castigui amb aranzels letals per a les economies. Però Infantino? Per diners? Amb la FIFA, aquesta possibilitat no s’ha de descartar mai. Però potser la millor explicació és que és un homenet ridícul i insegur patològicament necessitat de proteïna vacuna per alimentar la fràgil vanitat.