La pàtria és la nostra infantesa, com ens va avisar Rilke, però la casa és l’estoig de la nostra vida (Le Corbusier). La visita de Leo Messi al Camp Nou dels seus èxits a Barcelona, sol, sense avisar ningú, a la nit, és un moment d’una profunda intimitat. La llar no és un lloc sinó una sensació, així que va voler tornar a experimentar aquesta emoció sense que ningú se’n pogués aprofitar. Va ser un moment proustià, encara que sense magdalena.
Marcel Proust, a A la recerca del temps perdut (Pel cantó de Swann) recorda el retorn a la casa de Combray per recuperar els millors anys de la seva vida. Allò de “la pasta baixeta i rodanxona” que li ofereix la seva mare amb el te és un viatge més de la memòria. El protagonista posa en relleu tot el que va viure en aquell lloc: els nenúfars de Vivonne, la bona gent del poble, les casetes, l’església, els jardins, encara que tot sembla prendre forma en un pastisset.
Messi va voler viure en la solitud de l’estadi un moment íntim, tot i que no absent de crítica
Certament, tornar a casa, el retorn als orígens, el descobriment en els canvis del paisatge del pas del temps és un recurs dels novel·listes. De Cesare Pavese a Paul Auster, passant per Danielle Steel. La foto de Messi en un racó de la gespa, mirant la immensitat de l’estadi posa la pell de gallina. És l’heroi que torna a casa, com un Ulisses rediviu, encara que a ell no el rep ningú perquè vol deixar-se portar per l’impacte emocional d’aquest instant únic sense que el molestin. Després escriuria a la seva xarxa social: “Ahir a la nit vaig tornar a un lloc que enyoro amb l’ànima. Un lloc on vaig ser immensament feliç, on em vau fer sentir mil vegades la persona més feliç del món”.
Lee tambiénLa cordialitat no fa urticària
Hi ha qui ha volgut veure en aquesta visita, de la qual no va avisar el club, una manera de mostrar el disgust amb Joan Laporta, que, al darrer moment, li va retirar el contracte acordat, al·legant que el club no en podia assumir el cost. La junta ha tingut ara l’habilitat de donar-li la benvinguda i no fer-se l’ofesa. Messi va ser tan subtil en les seves paraules com quan encara el porter rival. Però va afegir a Instagram: “Tant de bo algun dia pot tornar i acomiadar-me com no ho vaig poder fer mai”. Esclar que les seves paraules desprenien contrarietat! És el que té la nostàlgia, que, com la veritat, no té remei.