“Ens plantegem superar el PP i el PSOE”, va proclamar Santiago Abascal en l'entrevista publicada a La Vanguardia diumenge passat. Tota una declaració d'intencions que recorda l'escenari sorgit del 15-M. Aleshores Podem va estar a punt de sorpassar el PSOE. Avui aquest escenari està lluny a la dreta, però la tendència a l'alça de Vox és clara. PP i Vox es necessiten, però també competeixen entre si. En aquesta contesa la dreta decideix el seu rumb per als propers anys.
Feijóo i Abascal se saluden al Congrés el setembre del 2023
Les declaracions d'Abascal han corregut com la pólvora a les xarxes socials, el terreny que Vox adoba des de fa anys i que és el seu altaveu principal. Vox surfeja l'onada del malestar i no para de créixer, aspirant al que ja han aconseguit els seus aliats passant el Pirineu. La situació de la dreta a Espanya és única a l'Europa demoscòpica a hores d'ara. Al Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia, el tradicional partit del centre dreta ja ha estat superat en els sondejos per una formació a la seva dreta. Vox aspira a imitar Le Pen, Meloni o Alice Weidel (Alternativa per Alemanya), aprofitant els vents que bufen des de l'altre costat de l'Atlàntic i que Trump atia. Caldrà veure la influència de les xarxes socials en les noves conteses electorals.
🔴 @Santi_ABASCAL sobre VOX:
— Bipartidismo Stream (@Bipartidismo_) November 9, 2025
"Nos planteamos superar al PP y al PSOE. No somos el relevo del PP, somos una opción nueva para los españoles".
"Nos vota gente que votó PP, PSOE y otras fuerzas de izquierda, abstencionistas y muchos jóvenes que votan por primera vez". pic.twitter.com/qVAEjsPlge
El PP faria malament repetint els errors del 2023, quan es va confiar en excés i va vendre la pell de l'ós amb temps. Fa unes setmanes, l'estratègia passava per anar convocant eleccions en cascada: Extremadura, Castella i Lleó, Andalusia, Aragó. I anar erosionant territori a territori la figura de Pedro Sánchez.
Però, de sobte, va emergir el factor Mazón, que ho ha trastocat tot. El funeral d'Estat a les víctimes de la dana va canviar l'escenari. Mazón erosiona el PP, cada dia que passa més, i també erosiona Feijóo. Ahir Gènova va donar el missatge que era el mateix Feijóo qui elegia Juan Francisco Pérez Llorca com a successor. Però Feijóo i el PP continuen en mans de Vox, que decidirà el futur de la Generalitat Valenciana i, per extensió, de la relació de dos partits condemnats a entendre's. PP i Vox hauran de concretar si són rivals o enemics. Abascal ho té clar: el PP és el seu enemic i els propers dies també concretarà la seva influència sobre Feijóo.
La Comunitat Valenciana marcarà un precedent. Els pactes, o no, a les Corts influiran en altres territoris, com ja va fer la investidura exprés de Mazón el 2023. Vox demana dir prou davant el Pacte Verd europeu i endurir la política migratòria. No són, precisament, competències autonòmiques, la qual cosa demostra que la diana d'Abascal és en la política estatal. Però la política regional i local té implicacions nacionals. Aquest estiu es va veure a Torre Pacheco i Jumilla, dos escenaris que també van servir a Vox per a créixer.
Jesús Fernández-Villaverde defensa que Vox es juga més a Getafe que al barri de Salamanca. També es podria afirmar que Vox es juga més a Sabadell que a Pedralbes. És així. La dreta a la dreta del PP vol pujar entre classes mitjanes i baixes. El nou portaveu adjunt de Vox, Carlos H. Quero, arremetia fa uns dies contra la presidenta de la Comunitat de Madrid assegurant que “Ayuso nega l'habitatge als espanyols” mentre afavoreix fiscalment els estrangers.
El acontecimiento más interesante de la semana en Madrid ha sido la aparición en escena de Carlos H. Quero, ahora portavoz adjunto de Vox en el Congreso.
— Esteban Hernández (@HdezEsteban) November 9, 2025
Del mismo modo que la España Vaciada se convirtió en un tema recurrente, Hernández Quero apunta a otra periferia, la España…
El PP, en definitiva, afronta una nova escissió després de patir fa uns anys la irrupció de Ciutadans. Avui aquest partit és història i Vox es fixa en aquesta història per no caure en els mateixos errors. Assimilació del discurs o frenar l'enemic, vet aquí la qüestió. No hi ha cap partit de centredreta a Europa que hagi trobat encara la tecla.
