Que Alberto Núñez Feijóo hagi elegit Juanfran Pérez Llorca, número dos del PP valencià, per ser candidat a substituir Carlos Mazón s’ha d’interpretar com un pas decisiu per tancar un acord amb Vox que fa dies que es negocia entre el mateix Feijóo i Santiago Abascal. Perquè Pérez Llorca, síndic també del PP valencià i alcalde de Finestrat, presenta tres condicions que l’extrema dreta exigia: continuïtat en la comunicació fluida entre les dues forces (el candidat ha negociat tots els pactes des del 28- M), acceptació entre els barons provincials del partit a la Comunitat Valenciana i, el més important, manteniment de les polítiques que Vox ha aconseguit imposar a Carlos Mazón des de l’inici de l’actual legislatura.
I això que Pérez Llorca no era, segons diverses fonts, l’opció que inicialment més agradava a Génova. Hi ha hagut, referent a aquesta qüestió, anàlisi d’altres candidats i candidates valencianes, tots diputats de les Corts. Però al final s’ha imposat la solució més lògica en una persona que garanteix mantenir entre el PP i Vox tots els ponts oberts i, en conseqüència, evitar una fractura que obligaria a un avançament electoral que a Génova no es desitja.
Una dada: no ha estat tampoc fàcil convèncer Pérez Llorca. Es desconeix, de moment, si la seva “interinitat” serà real o serà també candidat a les eleccions del 2027 si no hi ha avançament electoral. Per a això hauria de ser elegit també president del partit a la Comunitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón en un pròxim congrés previst per a la primavera del 2026.
És important subratllar-ho: el candidat no ha estat la condició perquè pugui aconseguir-se un acord amb Vox que s’està llaurant des de la setmana passada. Però Pérez Llorca era la peça que sí que ha permès que aquelles converses continuïn fluint perquè es puguin concretar els pròxims dies. La garantia que amb el futurible president és possible mantenir l’estabilitat amb Vox perquè el PP continuï dirigint la Generalitat Valenciana. És, si cal dir la veritat, un recanvi que no altera les complicitats creades durant aquests dos anys entre el PP i Vox a les Corts Valencianes. I amb aquestes complicitats, les polítiques que la dreta extrema ha anat imposant de mica en mica, des de retallar pressupostos a patronals i sindicats, iniciar una guerra cultural contra el valencià, reduir ajuts en cooperació, derogar la llei de Memòria Democràtica que va aprovar l’anterior govern de Ximo Puig o endurir les posicions en matèria d’immigració. Tot això va ser perquè Mazón aconseguís el suport de la dreta extrema als pressupostos el 2025. Recentment, la dreta extrema havia aconseguit també eliminar les comissions LGTBI, de drets humans i d’afers europeus de les Corts i que la Generalitat Valenciana diferenciï en les seves estadístiques entre “nacionals” i “immigrants”.
Les negociacions se centren en el rebuig del Pacte Verd europeu i de l’entrada de menors migrants
Les negociacions entre Feijóo i Abascal van en aquesta direcció: que el PP accepti la renúncia al Pacte Verd europeu, negar l’entrada de menors no acompanyats a la Comunitat Valenciana i continuar avançant en polítiques que Vox reivindica cada vegada, com així va avançar el mateix Abascal en una entrevista recent a La Vanguardia . Fonts del PP valencià afirmaven ahir que aquestes converses “van pel bon camí”. I després del nomenament de Pérez Llorca com a candidat afegien que “això ho facilita tot, no creiem que es puguin plantejar unes eleccions anticipades” a la Comunitat Valenciana.
No obstant això, l’acord no està tancat, i ahir també ho assenyalaven aquestes fonts. I si s’arriba a un pacte caldrà veure quines cessions ha fet el PP quan falten poques setmanes per a les eleccions a Extremadura, i de quina manera aquestes cessions poden acabar fent malbé el partit.
El que ha evidenciat el nomenament de Pérez Llorca és que Génova no volia, de cap manera, entorpir un escenari que derivés en un avançament electoral: les enquestes van a favor de Vox i, a més, es corre el risc que l’esquerra recuperi la Generalitat.
Per això, de moment, s’està seguint el guió previst en la lògica política valenciana. Faltarà veure com es tanca aquest pacte i de quina manera afecta el que passa a València al tauler polític espanyol. Després del 28- M, el pacte accelerat de Mazón amb Vox va ser clau perquè Feijóo no aconseguís la presidència del Govern espanyol, ja que va mobilitzar el votant d’esquerres.
Pérez Llorcano era l’opció que inicialment agradava més a la direcció nacional del PP
Paral·lelament, ahir el PSPV i Compromís denunciaven Pérez Llorca pel fet de ser “la continuïtat de Mazón” i exigien al PP les eleccions que Génova vol evitar. Res no està encara decidit a València, però el primer pas que necessitava el PP ja
s’ha fet.
