L’esborrament del mòbil del fiscal general “no va ser una violació de seguretat”

La defensa del fiscal general de l’ Estat, Álvaro García Ortiz, va passar ahir un nou escull en l’acusació contra ell per un presumpte delicte de revelació de secrets pel qual està sent jutjat al Tribunal Suprem. Se l’acusa de filtrar un correu confidencial de l’advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya. En la causa no hi ha la prova
directa que fos ell qui donés el correu a algun periodista, però l’acusació s’hi ha presentat amb indicis. Un d’aquests és que García Ortiz va esborrar el
contingut del seu telèfon mòbil i dels correus electrònics referents a aquest cas el mateix
dia que el Suprem va acordar d’obrir una causa penal contra ell.

Per això la defensa ha de desmuntar la tesi recollida per l’instructor Ángel Hurtado que l’esborrament és un indici de la seva implicació en la filtració. En la sessió d’ahir, el fiscal del Suprem delegat de protecció de dades, Agustín Hidalgo, va donar suport a García Ortiz i va explicar que cada fiscal és el responsable últim de dur a terme l’esborrament del seu telèfon si tem que el contingut pot patir algun tipus de bretxa de seguretat.

Hidalgo va indicar que si un usuari té dubtes que el contingut dels seus dispositius pot estar en risc “té la facultat de destruir-lo”. “És molt superior el valor material de les dades que un dispositiu en desús, que serà destruït”, va afegir davant l’argument que al fiscal general se li havia de canviar el dispositiu i, en conseqüència, estava facultat per esborrar tot el que hi havia dins. A més, atès l’enrenou que hi havia al voltant del cas hi podia haver una bretxa de seguretat.

El fiscal de protecció de dades no posa cap objecció legal a l’ús del correu particular

“Si l’esborrament és autoritzat per l’usuari no hi ha una violació de la seguretat. En aquest cas, va ser una decisió del responsable del telèfon, conscient i autoritzada”, va subratllar en la seva declaració com a testimoni en la sessió d’ahir.

Hildago havia de respondre a tres qüestions: una, l’esborrament del telèfon del fiscal general; la segona, l’ús d’un correu particular per rebre i enviar documents de la Fiscalia, i la tercera, si la nota de premsa que va autoritzar García Ortiz per detallar les converses mantingudes, via e-mail, entre el fiscal que investigava González Amador i el seu advocat en què s’oferia un pacte de conformitat va vulnerar la confidencialitat.

Respecte de l’ús d’un correu personal, pel qual la nit del 13 de març va rebre els correus –reclamats al fiscal del cas, Julián Salto– entre aquest últim i el lletrat Carlos Neira –per saber la seqüència de qui havia ofert l’acord de conformitat–, Hidalgo va defensar que no hi ha cap prohibició que ho impedeixi. “La recomanació és no fer-ho, però no es prohibeix. Si algú, per exemple, ha de fer una comunicació i el compte corporatiu no funciona, utilitzarà el personal”, va dir.

Hidalgo afegeix que s’havia de canviar el terminal al fiscal general i veu lògic esborrar-ne el contingut

Pel que fa al tercer punt, aquest fiscal del Suprem va subratllar que, a parer seu, la nota de premsa que es va publicar el 14 de març no va suposar cap violació de seguretat. “Una nota autoritzada per la Fiscalia general no suposa mai una bretxa de seguretat”, va afegir.

Els suports del fiscal general van respirar una mica més tranquils després d’escoltar l’interrogatori d’Hidalgo i el dels periodistes de la Ser i El País , que van confirmar que tenien coneixement dels correus filtrats abans que arribessin a mans del fiscal general.

El periodista de la Ser, Miguel Ángel Campos, va assegurar que ell va veure el correu en qüestió, amb data del 2 de febrer, el dia 13 al migdia, hores abans que García Ortiz en sabés res. Aquest és l’únic periodista que ha reconegut que va veure materialment aquest correu –si bé no va aconseguir-ne una còpia– abans de la nit del 13.

Un periodista de la Ser apunta que ell va tenir accés al correu hores abans que García Ortiz

El periodista va deixar clar que “el fiscal general no és la meva font”. Les acusacions van posar èmfasi en el fet que aquella nit li truqués al mòbil. L’argument del redactor és que intentava que algú li confirmés la informació sobre el correu perquè la font que li havia deixat llegir-lo no li deixava publicar-ho. Li va trucar, però no li va agafar la trucada. En el registre de trucades hi surt una conversa de 4 segons, que Campos sosté que va ser perquè va saltar la bústia de veu.

Un altre dels periodistes que va declarar ahir va ser José Manuel Romero, antic subdirector d’ El País . En la seva declaració va ser més taxatiu. Va reconèixer una relació professional amb García Ortiz. “No només mantinc el contacte amb el fiscal general de l’ Estat sinó també amb magistrats del Tribunal Suprem”, va etzibar mirant al tribunal de set magistrats.

Romero va relatar com ell sabia, per una font de la Fiscalia de la Comunitat de Madrid, el 12 de març –dia que El Diario dona l’exclusiva que el xicot d’ Ayuso ha estat denunciat per frau fiscal– que González Amador havia ofert un acord de conformitat. La seva font l’hi diu “en legítima defensa” per negar que aquella denúncia fos una cacera per danyar Ayuso i que la prova era que l’advocat havia demanat una conformitat. Aquesta font li dona el nom de l’advocat: Carlos Neira.

Un exresponsable d’‘El País’ apunta a una font de la Fiscalia de Madrid com l’origen de la filtració

Segons totes les declaracions que han anat apareixent en la causa, García Ortiz desconeix l’existència de l’oferiment fins al 13 a la nit, quan El Mundo publica el contrari, que la Fiscalia havia ofert un acord. I davant aquella notícia, reclama una dació de comptes a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid per saber què havia passat exactament.

“No tingui cap dubte que nosaltres ja ho sabíem” abans que arribés al fiscal general, va concloure davant preguntes de la Fiscalia.