Lladres reincidents

Una jutgessa deixa lliures dos lladres amb 52 detencions i condemnes fermes”. Aquest és el titular d’una informació que Toni Muñoz publicava divendres passat a La Vanguardia . La decisió de la magistrada se sustentava que el robatori d’un rellotge –un Rolex d’or– es va cometre amb “mínima violència”. Res no es deia del trauma posterior d’una persona que ha patit un furt, d’aquella sensació de vulnerabilitat que converteix una cosa quotidiana com passejar pel carrer en un acte de precaució constant. I el més greu: no es van tenir en compte les detencions anteriors per delictes de furt. No en una ni en dues ocasions, fins a 52 vegades per a desesperació dels Mossos d’Esquadra.

El Codi Penal es va modificar el 2022 per endurir les penes als delinqüents reincidents, sense que hagi tingut efectes als carrers. Junts va reclamar anar un pas més enllà i va presentar al Congrés una llei contra la multireincidència el 2024, que des d’aleshores el PSOE ha bloquejat en el procés d’esmenes. La norma té el beneplàcit del PP i el rebuig de Sumar i Podem, que dubten que els furts disminueixin.

Interior recupera avui la ponència de la llei contra la multireincidència

Quan falta un any i mig per a les elec­cions municipals, la seguretat s’ha convertit en el principal cavall de batalla per a molts alcaldes. Els de Junts van ser els primers que van reclamar mesures urgents contra la multireincidència, i fa uns dies van anar a Waterloo per fer arribar a Carles Puigdemont que el discurs del partit no connectava amb els problemes que tenen els ciutadans al carrer. Van exigir que, més enllà d’exhibir les males relacions amb el PSOE, s’acordin pactes que beneficiïn els municipis on governen, davant l’auge electoral d’ Aliança Catalana.

Però la lluita contra la multireinci­dència no té color polític. Alcaldes metropolitans socialistes, com els de Bar­celona, l’Hospitalet o Esplugues de Llobregat també han exigit al Govern espanyol una actuació rotunda contra aquests delinqüents, enmig de les pro­testes veïnals pel deteriorament de la convivència. A aquestes veus s’hi ha
afegit també el PNB, preocupat per
com la inseguretat escala punts com
el principal problema dels bascos. Per això la portaveu dels jeltzales, Maribel Vaquero, va aconseguir fa uns dies al Congrés que Pedro Sánchez es com­prometés a iniciar la tramitació de la llei.

I dit i fet: la Comissió d’Interior del Congrés posarà avui en marxa la ponència. Ara el Govern espanyol té presses, després que la formació postconvergent trenqués relacions amb el PSOE. La intenció és que la reforma pugui tirar endavant abans de final d’any, i podria fer-ho amb els vots del PSOE, PP, Junts i PNB.

Més enllà de l’envit dels postconvergents, l’Executiu ha entès que els alcaldes són els qui donen la cara davant els ciutadans i a qui se’ls ha d’oferir respostes. I si no ho fan, per a això hi ha les urnes. El pròxim examen, el 2027.