Trump trenca la unitat demòcrata

Després de més de sis setmanes de tancament del Govern, el Senat dels Estats Units va arribar dilluns a un acord per posar fi a una situació que ha afectat més de 650.000 funcionaris, que han deixat de percebre el sou, i desenes de milions de nord-americans que depenen del programa d’ajuda alimentària, que havia quedat congelat.

El bloqueig que enfrontava republicans i demòcrates es va desfer després que el partit del president Trump trenqués la resistència de l’oposició i aconseguís que vuit senadors moderats –que no es juguen la reelecció en les eleccions de l’any vinent– votessin a favor de finançar provisionalment l’ Administració fins al 30 de gener.

Aquesta va ser l’única concessió dels republicans perquè en la que era la gran exigència demòcrata, l’ampliació dels subsidis de la llei d’ Atenció Mèdica Assequible, coneguda com a Obamacare , que expiraran a final d’any –cosa que provocarà un fort augment en les primes de les assegurances mèdiques de milions de nord-americans–, només s’han compromès a permetre que hi hagi una votació separada. Així no es garanteix que s’aprovi la mesura, més aviat el contrari, ja que els demòcrates estan en minoria a les dues cambres del Congrés.

La cessió als republicans per reobrir el Govern provoca una crisi interna

Donald Trump ha obtingut una victòria que va més enllà de doblegar al Senat la resistència demòcrata. La votació ha fet aflorar una profunda divisió al Partit Demòcrata, després que vuit senadors hagin trencat la disciplina de vot. Si bé el desbloqueig ofereix un respir temporal a l’economia dels Estats Units, l’acord ha suscitat una onada de crítiques del bloc progressista del partit, encapçalades pel senador Bernie Sanders, que l’ha qualificat de “molt, molt dolent”, mentre el congressista Ro Khanna ha demanat la dimissió del cap demòcrata al Senat, Chuck Schumer. I el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, figura emergent del partit i possible candidat a la presidència el 2028, ha qualificat el pacte de “rendició política” i ha acusat la cúpula del partit de “renunciar a la pugna ideològica” amb els republicans.

L’ala esquerrana demòcrata acusa els seus col·legues més moderats d’haver cedit de manera desastrosa, atorgant una victòria a Trump i donant l’esquena a milions de nord-americans que no poden pagar les primes creixents de les assegurances mèdiques. A més, aquesta crisi interna pot acabar afectant l’intent de recuperació del Partit Demòcrata de cara a les eleccions de mig mandat de l’any vinent, després dels bons resultats dels seus candidats a les eleccions locals i estatals de la setmana passada. Polítics demòcrates argumenten que les victòries es van aconseguir en gran part per les dures crítiques que aquests candidats van fer a Trump pel cost de la vida i lamenten que pocs dies després, quan han tingut la primera oportunitat de posar en pràctica aquesta lliçó –lluitar per l’assequibilitat de l’atenció mèdica–, s’hagin rendit malgrat que els sondejos mostressin que la majoria dels votants estaven d’acord amb la posició demòcrata.

La conseqüència d’aquest cisma intern és que ha fet aflorar les profundes divisions dins el partit, que podrien demostrar que la “gran coalició” que els líders no deixaven d’esmentar després de les victòries electorals de la setmana passada és més viable en teoria que a la pràctica. Aquests triomfs, no s’ha d’oblidar, els van aconseguir –excepte a Nova York– candidats moderats. Una visió pragmàtica del tancament del Govern era que, mentre les conseqüències s’agreujaven ràpidament, els demòcrates s’arriscaven a perdre els avenços polítics graduals si l’opinió pública se’ls girava en contra, igual que contra el Partit Republicà.

El cisma demòcrata enrareix la recuperació després de les victòries electorals recents

I encara hi ha una altra veritat incòmoda que membres del sector progressista s’estimen més ignorar. Els demòcrates pràcticament no tenen poder a Washington. Han fet servir l’única eina que tenen –la capacitat de fer valer els seus vots al Senat, on es requereixen 60 vots per a la majoria de les lleis– per frustrar un president que gairebé no té oposició. Políticament no és poca cosa, però a la pràctica el que els ciutadans veuen és que al final els demòcrates han acabat cedint i que no hi ha cap garantia que el cost desorbitat de l’atenció mèdica que pateixen milions de nord-americans es reverteixi.

Després de l’aprovació al Senat, el projecte es remet a la Cambra de Representants, que no celebra votacions des del 19 de setembre. Està previst que es pronunciï avui dimecres. Quan s’aprovi, la llei estarà a punt perquè el president Trump la signi i es produeixi la reobertura total del Govern.