El PP es desmarca de la meta climàtica de la UE però no aconsegueix revertir-la

Nou pas a Brussel·les per ratificar la meta europea per reduir un 90% les emissions el 2040 respecte al 1990. La comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu ha donat suport als objectius aprovats la setmana passada al Consell de la UE, com a pas previ a l’adopció al plenari de l’ Eurocambra prevista per dijous a Brussel·les. Tot i això, si aquest objectiu ja va ser debilitat a la reunió extraordinària de ministres de Medi Ambient amb diverses flexibilitats que rebaixaven aquest objectiu, aquesta vegada la majoria centrista a què dona suport la Comissió s’ha trencat pel desmarcatge dels eurodiputats populars espanyols, entre altres dele­gacions.

El text va ser adoptat per 55 vots a favor i 32 vots en contra. Entre els detractors, hi va haver eurodiputats populars espanyols, així com també altres delegacions del Partit Popular Europeu, com ara la polonesa o l’eslovena, que es van apartar del suport a la proposta de la Comissió Europea. També hi van votar en contra euro­parlamentaris de l’extrema dreta europea o bé euroes­cèptics, mentre que a favor s’hi van posicionar els social­demòcrates, l’ Esquerra i els Verds i liberals, a més de la resta d’eurodiputats del PPE amb representació a la comissió parlamentària.

Espanya continuaa la posició 24a enel rànquing de països en risc pel clima extrem

En plenes negociacions amb Vox a Espanya per reemplaçar Carlos Mazón a València, la líder dels socialdemòcrates, Iratxe García, ha acusat el PP d’“acostar-se tant a Vox que gairebé no es distingeix l’original de la còpia” i de fer un “un pas més cap al negacionisme climàtic i cap a l’extrema dreta”, votant en contra de la seva pròpia família política. Tot i això, fonts dels populars espanyols desvinculen la seva decisió a la comissió de qualsevol pacte amb Vox a Espanya i assenyalen que no es tracta d’una qüestió política, sinó que consideren que la reducció d’un 90% de les emissions “no és realista” atesos els ritmes de reducció actuals. Especialment en països com Espanya, “amb un parc mòbil, per exemple, que és dels més antics d’Europa i la majoria dels habitatges s’escalfen amb combustibles fòssils”. “Vergonya. Si no confien en la ciència, que confiïn en la realitat”, va comentar a les seves xarxes la vice­presidenta per a una Transi- ció Neta, Justa i Competitiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera.

Els perills d’un clima extrem per a Espanya han quedat ratificats a l’ Índex de Risc Climàtic Mundial que elabora el centre d’estudis Germanwatch. Espanya es manté en la posició 24a en el rànquing format per 174 països, ordenats segons el perill de patir episodis meteorològics extrems els últims 30 anys (1995-2004). Aquest rànquing l’encapçalen Dominica, Birmània i Hondures. Espanya té menys risc climàtic que França (12a), Itàlia (16a), els Estats Units (18a) o Rússia (21a), però més que Grècia (28a) o Holanda (74a). En aquesta classificació, Espanya ocupa la mateixa posició que la que tenia assignada a l’informe de l’any passat. Si es tingués en compte el risc referit només a l’any 2024, Espanya ocupa la posició 20a (era al setè lloc l’any anterior), en un rànquing que encapçalen San Vicente i les Grenadines, Grenada i el Txad.