El Govern rescata la idea de construir una estació de l’AVE a Vilafranca

La població del Penedès ha crescut gairebé un 60% en els últims 25 anys. Supera el mig milió d’habitants, igual que el Camp de Tarragona i l’entorn de Girona, on també viuen avui un 50% més de veïns que a començaments de segle. El preu de l’habitatge a Barcelona i el seu entorn més immediat augmenta aquesta pressió, que ja va més enllà de la segona i tercera corones de l’àrea metropolitana, i ha portat la Generalitat a centrar la seva estratègia ferroviària per als propers anys molt lluny de la capital catalana.

El Govern va aprovar ahir un document de planificació en què marca les línies d’actuació per als pròxims 25 anys en matèria ferroviària. Es tracta d’una declaració d’intencions en tota regla, ja que aposta per donar nous serveis i infraestructures a les zones en creixement. I alhora, no diu ni una paraula de projectes com el metro del delta del Llobregat, que donarien servei a zones amb molta més població que les anteriorment esmentades.

La planificació oblida l’àrea metropolitana i prioritza la creació de la línia orbital i l’eix transversal ferroviari

Una de les actuacions que passen a ser prioritàries per a la conselleria dirigida per Sílvia Paneque és la construcció d’una estació d’alta velocitat a Vilafranca. No és cap idea nova. Quan es construïa la línia d’alta velocitat ja es va plantejar i fa més de deu anys es va tornar a posar sobre la taula. No va arribar enlloc, però els greus problemes amb què han conviscut els usuaris de la línia R4 durant els últims anys per les obres del corredor mediterrani han portat els responsables del Departament de Territori a recuperar aquella proposta. Amb l’alta velocitat, Vilafranca i Barcelona estarien connectades en la meitat de temps, en menys de mitja hora, i amb un servei molt més fiable, mitjançant trens Avant com els que reclamen millorar els veïns de Lleida, Girona i Tarragona.

L’estratègia ferroviària, redactada per un equip liderat per Pere Macías, considera que en les pròximes dues dècades s’han de construir tres parades de l’AVE a Catalunya. A més de la de Vilafranca, les dels aeroports de Reus i Girona. Aquesta última és la que està més avançada, amb l’estudi informatiu redactat, només faltaria licitar la redacció del projecte i executar-lo.

El conjunt d’actuacions apuntades al document, que es va enviar ahir als grups parlamentaris, advoca per exercir un paper de “reequilibri territorial” i convida a centrar esforços inversors en l’eix transversal ferroviari i la línia orbital ferroviària. Són projectes que miren de posar fi a l’actual estructura, en la qual totes les línies de tren passen per Barcelona, seguint la lògica que es va adoptar al seu moment amb l’ eix Transversal per carretera. Tot això es complementaria amb una sèrie de sistemes tramviaris desaconsellats en estudis previs com ara els següents: entre Girona i Banyoles, la Seu d’Urgell i Andorra i el del Bages al voltant de Manresa.

Una altra idea que planteja l’estratègia ferroviària és la creació d’una empresa pública que s’encarregui d’adquirir i mantenir tots els trens que requereixi el sistema a Catalunya. Això és, els nous trens de Rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el tramvia de Barce­lona i els que vindran, com el del Camp de Tarragona. Fins ara són les mateixes operadores les que s’encarreguen de la compra de material rodador, a excepció del Tram, que es canalitza a través de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Els nous trens de Rodalies que començaran a circular l’any que ve els va comprar Renfe i continuaran sent propietat seva.

Aquesta hipotètica empresa pública nova s’afegiria a la creació de l’empresa mixta de Rodalies, en procés de constitució, i la implementació d’una Agència Catalana de Seguretat Ferroviària. En paral·lel, es vol formular una llei ferroviària que doni resposta als canvis normatius europeus i de governança del sistema i que constitueixi la Generalitat com a autoritat ferroviària.