Espanya lidera l’acostament de la UE a la Xina per equilibrar la balança comercial

Espanya lidera un acostament comercial a la Xina en plena guerra comercial iniciada per l’Administració Trump. Amb l’objectiu d’ampliar les rela­cions de les empreses nacionals ja presents al país asiàtic, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, es va endinsar ahir en aquesta estratègia en dues trobades empresarials amb companyies xineses i espanyoles a la ciutat de Chengdu. Espanya importa de la Xina vuit vegades més del que hi exporta, de manera que a l’horitzó el que es vol és reequilibrar aquesta balança amb una ofensiva diplomàtica al nivell més alt.

El Govern central aplica al peu de la lletra l’estratègia que la Comissió Europea ha elaborat per a la Xina. Brussel·les va reconèixer que les relacions amb el gegant asiàtic destaquen per una dualitat: es tracta d’un rival sistèmic, per l’estratègia econòmica proteccionista que practica o per algunes relacions no acceptades per Europa, com ara amb la Rússia de Putin, però també és un aliat estratègic, ja que Europa depèn un 75% de les tecnologies verdes de la Xina per impulsar la transició energètica.

Les companyies xineses troben a Espanya un mercat obert, però la reciprocitat no existeix

“Com no hem de tenir rela­cions amb la segona potència del món?”, es pregunten al Govern espanyol arran de les crítiques de l’oposició. A l’àrea econòmica de l’ Executiu, a més, no comparteixen la visió d’entendre el món dividit entre dos blocs enfrontats, i el que volen és obrir camí entre tots dos. Amb la Xina de Xi Jinping, el Govern de Sánchez ha aconseguit establir una relació fluida reforçada després dels aranzels que va imposar el president dels Estats Units, Donald Trump, que obliguen a explorar altres mercats, però no com a substitutius de les exportacions a l’altra banda de l’ Atlàntic, sinó com a complementaris.

Tot i això, l’acostament d’ Espanya a la Xina sí que ha provocat reticències en alguns àmbits de la UE, especialment en països de l’òrbita més pròxima a Trump. El Govern central es defensa d’aquesta mena de crítiques i assegura que cap Executiu del club comunitari no ha trucat a Madrid per queixar-se per una cosa que també cuida el president francès, Emmanuel Macron, entre d’altres.

Porcí, farmàcia i automòbil, sectors que el Govern central vol impulsar al mercat asiàtic

La relació d’ Espanya amb la Xina encara ha de superar reticències que impedeixen una reciprocitat correcta en els intercanvis. El missatge recurrent que rep el Ministeri d’Economia per part de les empreses interessades a exportar a la Xina fa referència a les traves que es troben a l’hora de tancar acords comercials al mercat local. Aquests problemes es plasmen a la balança ­comercial entre els dos països, que es decanta clarament per la Xina. Segons les xifres ­oficials de la secretaria d’ Estat de Comerç, el dèficit comercial amb la Xina va ser de 40.000 milions d’euros el 2024. Els últims anys el creixement de les importacions ­procedents del país asiàtic s’ha duplicat, i ha superat els 52.000 milions l’any passat. En canvi, les exportacions espanyoles a la Xina s’han mantingut en nivells discrets, per sota dels 7.500 milions.

Espanya, per tant, és un mercat obert especialment atractiu per a la inversió xinesa, sobretot en zones vinculades a la transició energètica i la mobilitat sostenible. Els últims anys, amb els projectes impulsats pels fons europeus, aquestes relacions comercials han rebut un altre impuls amb el projecte industrial de Chery a la Zona Franca de Barcelona, de la planta de bateries de liti-ferro-fosfat de CATL a Saragossa, amb el projecte d’ Envision a Navalmoral de la Mata (Càceres) per construir bateries i amb la planta solar de la Xina Three Gorges a Múrcia. Aquestes són algunes de les grans inversions xineses a Espanya.

El ministre inaugura en xinès un fòrum amb 300 empreses, com Inditex, el Santander, el BBVA i Indra

Per impulsar el reequilibri de les relacions comercials, la delegació espanyola que visita la Xina aquesta setmana, i que està liderada pels Reis, va mantenir ahir una trobada empresarial en què van participar 300 empreses xineses i espanyoles. Entre les presents hi havia Inditex, el Santander, el BBVA, Indra, Alsa, Antolín, Gestamp, LaLiga, Mondragón, Osborne i Técnicas Reunidas. El ministre Cuerpo va inaugurar el fòrum amb unes paraules en xinès i va cridar a reforçar la cooperació entre els dos països, alhora que va reclamar l’obertura del mercat local a les empreses espanyoles. Abans hi va haver una trobada semblant només amb dones empre­sàries.

La visita de la delegació espanyola, en què també hi ha el president de la CEOE, Antonio Garamendi, suposa la continuació de la visita que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer a la Xina a l’abril. Uns mesos després, al juliol, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també va visitar Pequín amb el missatge de “reequilibrar les relacions”.