Flavia Company: “La religió ha estat substituïda pel consum, que calma les consciències”
Novetat editorial
Haru, el personatge de l’escriptora, firma ‘Els nou llibres’, una novel·la “amb voluntat de creixement personal”
Flavia Company fotografiada aquest dimecres a Barcelona
Fa nou anys, amb la novel·la Haru, Flavia Company (Buenos Aires, 1963) va tocar el cor de molts lectors que van acabar sent una comunitat que va empènyer un univers literari. Després de 10 edicions en català i 14 en castellà, aquell personatge es muda en autora per abordar finalment una novel·la plural, Els nou llibres (Navona en català i castellà), gairebé sis-centes pàgines amb “el fil conductor d’una dona que d’alguna manera va sembrant una actitud de bonhomia”. Relats connectats i alhora independents, narratius, però mantenint també un estil sapiencial, de mestratge, que per l’autora només podria haver escrit Haru: “Feia molts anys que em plantejava aquest llibre i no trobava la manera, però quan el 2019 el vaig començar a escriure ja vaig tenir molt clar que jo havia escrit Haru perquè ella, una sàvia oriental molt més gran que jo, pogués signar aquest altre llibre”, assegura.
Si a Haru la protagonista va a una escola de tir amb arc, aquí aquest paper l’assumeixen la ceràmica i els escacs: “La ceràmica té a veure amb el contacte amb la terra, l’essència, una voluntat de fer referència a la creació amb majúscula i minúscula mitjançant un element molt a l’abast que es relaciona amb la tradició i amb el pes del temps, perquè la terra sempre és la mateixa i té memòria. D’altra banda, els escacs són alhora un joc i una metàfora de la vida, de dues maneres de viure, o de l’enfrontament o de col·locació de cada ésser... Moltes vegades la vida és el tauler on anem fent els nostres moviments, però d’alguna manera estan pautats per l’ordre de les coses, el lliure arbitri és relatiu, però també crec en la capacitat transformadora de les paraules i de les històries”.
“Avui hi ha una exaltació de l’egoisme, jo continuo pensant que els llibres haurien de transformar el món”
“Va ser difícil escriure llibres connectats sense relació directa, perquè a més els vaig escriure tots alhora, no un darrere l’altre, i va ser una bogeria, amb moltes coses insinuades que el lector pot agafar o no”, recorda.
A partir d’un primer personatge, Company creua diverses històries des del punt de vista de la Haru autora: “Trobo a faltar la sacralitat de la literatura, la màgia, i aquesta mirada retorna a les tradicions literàries primeres, perquè jo em vaig enamorar de la literatura per això. No és una història que s’explica de principi a final, sinó que és un lloc on viure, un acompanyament real”. Hi ha sacralitat, sí, però humana: “No pretén ser un llibre de lliçons. Fa anys que dic que Haru som tots, i aquest llibre és de tots, perquè està escrit amb experiències personals humanes que es barregen amb coneixement literari. Per això pot convocar emocions reals i també pot tenir una dimensió mítica”.
Flavia Company fotografiada aquest dimecres a Barcelona
Durant la pandèmia es va posar a llegir la Bíblia, però també el Mahabharata –ara està estudiant sànscrit–, l’Alcorà, les Metamorfosis d’Ovidi, l’Ètica de Spinoza, la Ilíada, l’Odissea... “els grans poemes del món, del naixement de la literatura, que tenen un estil que m’ha servit per entendre com explicar les coses”. Investida de Haru, Company farceix el text de paràboles i relats, tot i que confessa que també va pensar en el Yi Txing, “perquè té un punt oracular i un punt abstracte poètic que pots interpretar com vulguis”.
També reflecteix una espiritualitat “que al cap i a la fi vol dir viure el present, no estar pensant en el futur ni en el passat, és a dir, ser on ets a cada instant. Avui, en molts casos, la religió ha desaparegut com a pràctica habitual i res no l’ha substituït excepte el consum, que és el que calma les consciències i ara ho ha banalitzat tot. Em compro un buda, encens, una màrfega superxula i faig ioga o taitxí i ja soc espiritual? Ens hem acostumat a obtenir les coses mitjançant el consum, és l’únic que ensenya el capitalisme. I no hi ha res més lluny de l’espiritualitat”.
També hi traspua un respecte i confiança en els altres que podria traduir per amor: “Avui hi ha una exaltació de l’individualisme i de l’egoisme, i les manifestacions artístiques hi estan molt lligades, però volia fer una altra cosa genuïna i autèntica, amb una voluntat de creixement personal, perquè continuo pensant que els llibres haurien de transformar el món. Aquest llibre és amor universal, del que busca l’esquerda per on entrar, sense caure en el bonisme, perquè també hi passen coses terribles”.