A Miriam Nogueras no li costa gaire esforç posar-se arrogant i desagradable si del que es tracta és de convèncer l’opinió pública que aquesta vegada va de debò i Junts ha trencat amb el PSOE. Si per a això ha d’insultar Pedro Sánchez dient-li “hipòcrita i cínic” com va fer ahir al ple, ho fa i avall. Del tens i enverinat debat d’ahir, més enllà de les habituals picabaralles entre el president i Alberto Núñez Feijóo, el que va quedar més clar és que les relacions entre el PSOE i Junts passen pel pitjor moment, i això té una importància cabdal perquè el Govern central necessita tots els socis per tirar endavant les votacions al Congrés. La resposta de Sánchez va ser mesurada i va continuar oferint la mà estesa a Junts per tornar a la negociació, tot i que va voler posar en relleu que els seus vots són igual de necessaris que els de la resta de grups que van donar suport a la investidura i que no han trencat el diàleg amb el PSOE.
A Junts hi ha la sensació que l’Executiu no els pren seriosament i interpreten el discurs conciliador i favorable a la negociació que expressa Sánchez com un menyspreu a la seva actitud. Així s’explica la conferència de premsa de Junts de fa uns dies en què Nogueras es va distanciar encara més del Govern central respecte a la doc-
trina que va fixar Carles Puigdemont a Perpinyà. Els de Junts creuen que Sánchez hauria d’haver correspost a aquell anunci de ruptura amb una declaració solemne explicant en quina posició quedava la legislatura. En canvi, el president ha optat per posar sordina al gest de Junts i treballar per avançar en els desacords que els separen. En la ruptura de Junts hi ha influït també la sospita que les investigacions judicials en marxa podrien provocar un avançament electoral a Espanya i Puigdemont volia distanciar-se del PSOE en una hipotètica campanya. De fet, el líder independentista ja ha donat ordres que es comenci a preparar el comitè electoral per si de cas.
Els socialistes no preveuen eleccions. Quan van patir la crisi del juny, el seu objectiu era arribar vius al setembre. I avui se senten molt millor. Ara creuen que el 2026 hi haurà notícies molt bones per a Junts i, de retruc, per a la continuïtat de la legislatura. I aquest temps que guanya Sánchez desespera l’oposició (no només la política).
