Loading...

Brussel·les farà servir la IA i influencers contra els bots russos

Guerra a Europa

La UE reforça els sistemes per afrontar les ingerències d’altres països

La vicepresidentaHenna Virkkunen i el comissari deDemocràciaiJustícia, Michael McGrath

OLIVIER MATTHYS / EFE

Brussel·les es vol blindar davant l’augment d’atacs híbrids russos a la Unió Europea. Tal com havia promès la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’ Executiu comunitari va presentar l’estratègia per promoure la democràcia i combatre la ingerència de governs estrangers a les eleccions nacionals. Entre altres mesures, proposa crear una xarxa d’ influencers per conscienciar sobre aquesta qüestió i establir una guia sobre el potencial ús i impacte de la intel·ligència artificial en campanyes electorals.

Es tracta d’un pla que la Comissió ha batejat com un “escut democràtic” i que també inclou la proposta de crear un Centre Europeu per a la Resiliència Democràtica, un espai per unir forces entre els països europeus i les institucions comunitàries a fi que comparteixin la informació i el desenvolupament de capacitats per contrarestar els intents de manipulació. Una de les tasques pendents és detectar les amenaces amb més facilitat. Tot i això, es tracta d’una estructura molt incipient a què els països es podran adherir voluntàriament.

La Comissió Europea prepara un pla que ha batejat com a escut democràtic, amb un Centre de Resiliència

El document parla de tàctiques que calen profundament en el teixit de les societats europees, amb repercussions que poden ser duradores. Per exemple, a través de la difusió de narratives enganyoses, que de vegades inclouen la manipulació i la falsificació de fets històrics, per minar la confiança en els sistemes democràtics. Entre les amenaces identificades per Brussel·les s’inclouen l’augment de l’extremisme i la polarització, la disminució de la confiança i la participació, els intents d’alterar eleccions i la pluralitat del debat públic i la llibertat d’expressió, o el deteriorament de l’entorn en què operen els periodistes i la societat civil. Fonts comunità­ries citen el cas de les eleccions a Moldàvia, “un exemple molt revelador, ja que a Moldàvia es va poder veure com es desplegava molt exhaustivament tot l’arsenal d’amenaces híbrides”.

Una altra de les propostes suggereix col·laborar amb els països de la UE per elaborar línies d’actuació sobre l’ús de la intel·ligència artificial a les eleccions, després dels hipertrucatges generats amb aquesta tecnologia que han afectat diverses campanyes electorals.

Ha passat, per exemple, a les recents eleccions als Països Baixos, que va guanyar per sorpresa el candidat liberal Rob Jetten. Allà, a la recta final de la campanya, les xarxes socials es van omplir d’imatges o vídeos falsos generats per intel·ligència artificial dels candidats a les eleccions. A més, la Comissió abordarà l’augment dels atacs contra els candidats i representants electes amb recomanacions sobre la seguretat dels polítics.

La UE també vol aprofitar el poder dels creadors de contingut a les xarxes socials per combatre la desinformació i crear una xarxa d’ influencers per “donar a conèixer les normes de la UE”. Fonts comunitàries aclareixen que en cap cas la intenció no és fer-los servir per enviar missatges, sinó conscienciar-los sobre les responsabilitats que tenen especialment quan s’impliquen en campanyes polítiques.

“Veiem campanyes, incloent-hi les de Rússia, dissenyades específicament per polaritzar els nostres ciutadans, soscavar la confiança en les nostres institucions i contaminar la política als nostres països”, avisa l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, Kaja Kallas.