Veneçuela ha posat en alerta
tot el personal militar del país
davant la possibilitat d’un atac dels Estats Units al seu territori, en el marc de la campanya antidrogues del president Donald Trump, que ha fet desenes d’execucions extrajudicials al mar
Carib en els seus repetits bombardejos contra suposades
narcollanxes. Dimarts el porta-
avions més gran dels EUA, l’ USS Gerald Ford , acompanyat de tres destructors, va arribar a aigües properes a Veneçuela, segons va informar la Marina en un comunicat. La seva presència va propiciar la resposta del ministre de Defensa veneçolà, Vladimir Padrino López, que va declarar que el país s’havia posat en un nivell màxim d’alerta per l’augment de les tensions amb els EUA.
L’objectiu, va dir, és posar “tot l’arsenal militar del país en plena capacitat operativa”. Els preparatius inclouen un “desplegament massiu de forces terrestres, aèries, navals, fluvials i de míssils”, amb la participació de totes les forces de seguretat i la milícia. Padrino va afirmar a la televisió nacional que el president Nicolás Maduro havia ordenat un desplegament massiu de gairebé “200.000 soldats” com a part de l’operació especial.
Els vaixells ja es troben en la
jurisdicció del Comando Sud dels EUA, a càrrec de l’operació contra els grups de narcotraficants a Llatinoamèrica. “Aquestes forces milloraran i ampliaran les capacitats existents per interrompre el tràfic de narcòtics i degradar i desmantellar les organitzacions criminals transnacionals”, va dir en un comunicat el portaveu del Pentàgon, Sean Parnell. L’operació es justifica en l’intent de frenar el tràfic de drogues cap als EUA, però el president Trump no ha amagat en les últimes setmanes la seva voluntat d’aconseguir un canvi de règim a Veneçuela. Entre altres declaracions, va assegurar que Maduro té “els dies comptats”, a més d’autoritzar operacions encobertes de la CIA en territori veneçolà. Per això, ha crescut l’especulació que l’objectiu final sigui atacar el país sud-americà per fer caure el règim, malgrat que no hi ha cap declaració de guerra oficial del Congrés, que segons la Constitució és l’ òrgan encarregat de fer aquest pas.
L’ús del vaixell, que costa 8,4 milions de dòlars al dia, fa especular sobre les intencions de Trump
Per provar de donar empara legal a les seves accions, tant les deportacions en territori nord-americà com els bombardejos al Carib i el Pacífic, Trump va designar al començament del seu mandat grups com el Tren de Aragua veneçolà organitzacions terroristes. Amb això, ha justificat centenars de deportacions mitjançant l’ancestral llei d’ Enemics Estrangers, de l’any 1798,
així com el bombardeig de
20 vaixells en aigües internacionals des del 2 de setembre contra embarcacions que, segons Washington, transportaven narcòtics, tot i que no ha proporcionat proves que justifiquin aquestes afirmacions.
Fins ara, el Pentàgon ha assassinat 76 persones en aquests atacs, que s’han dut a terme sense procediments judicials ni l’autorització expressa del Congrés. Segons el dret de guerra, aquestes accions podrien ser il·legals, perquè les petites embarcacions atacades transportaven civils suposadament implicats en la venda de drogues, però no en hostilitats armades contra els EUA. Tot i això, en la justificació del Pentàgon, formen part d’una campanya orquestrada per presidents com Maduro o el colombià Gustavo Petro, que Trump ha acusat de liderar els “narcoterroristes”, per “intoxicar” i “envair” el país.
Davant la possibilitat d’un atac directe sobre Veneçuela, alguns legisladors van començar a preparar al Capitoli una legislació bipartidista que pretenia limitar la capacitat de Trump d’utilitzar les forces armades al país. Per evitar que es promulgués, la Casa Blanca va assegurar la setmana passada que no tenia cap intenció d’atacar Veneçuela, cosa que va convèncer prou republicans per rebutjar la mesura.
Els atacs dels EUA contra presumptes narcollanxes han provocat almenys 76 morts
El desplegament del porta-
avions –el més gran i modern de la Marina– és una acció excessiva per al tipus d’atacs que hi ha hagut fins ara, cosa que ha fet especular sobre les intencions reals de Trump i, en conseqüència, ha motivat la mobilització de les tropes veneçolanes. Quan els EUA mobilitzen un actiu estratègic d’aquestes característiques miren de projectar el seu poder, intimidar i dissuadir. Ho han fet en repetides ocasions a l’ Orient Mitjà, així com a l’ Indo- Pacífic per contrarestar la influència xinesa. Els experts calculen que operar aquest portaavions pot costar fins a 8,4 milions de dòlars al dia, per la qual cosa el seu ús no és mai en va. El Pentàgon ha enviat els últims mesos milers de soldats a les seves instal·lacions militars de Puerto Rico. Amb aquest nou desplegament, el nombre total d’efectius a la regió s’eleva als 15.000 soldats, una xifra sense precedents.