El camí de la llei d’ Amnistia a la justícia europea s’endinsa en l’etapa final amb la lectura de les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE), un pas previ a la sentència de Luxemburg sobre les qüestions prejudicials elevades pels tribunals espanyols. En concret, ha de resoldre preguntes que han plantejat el Tribunal de Comptes, en relació amb la malversació i les despeses del referèndum de l’1- O i la possibilitat d’extingir la responsabilitat comptable, i l’ Audiència Nacional, per l’operació Judes, en què s’acusava de terrorisme alguns activistes independentistes dels comitès de defensa de la república ( CDR).
Aquest pronunciament del lletrat luxemburguès Dean Spielmann, que no és vinculant, és molt rellevant, ja que l’opinió de l’advocat general sol orientar les resolucions dels magistrats. Però no sempre coincideixen. Per això, en l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont acolliran amb “cautela” el que disposi l’advocat.
La resolució posterior sobre les qüestions prejudicials donarà pistes sobre el futur de Puigdemont
Una vegada fetes públiques les conclusions, després de les vistes que es van celebrar al juliol, la sentència definitiva podria arribar abans que s’acabi l’any.
En les vistes del juliol, el Govern d’ Espanya va xocar amb la Comissió Europea, que va qüestionar per mitjà de l’advocat comunitari Carlos Urraca –de nacionalitat espanyola– l’interès general de la norma que va entrar en vigor el juny del 2024, després d’un pacte del PSOE amb Junts i Esquerra per a la investidura de Pedro Sánchez. Amb tot, des de l’ens comunitari van descartar que l’oblit penal afectés els interessos econòmics europeus.
Tot i que l’amnistia va entrar en vigor fa més d’un any i el Tribunal Constitucional en va avalar la legalitat al juny, hi ha dirigents independentistes que encara no s’han beneficiat de l’oblit penal. És el cas de Puigdemont, dels exconsellers que continuen expatriats –Lluís Puig i Toni Comín– i d’altres dirigents que continuen inhabilitats per a l’exercici d’un càrrec públic, com Oriol Junqueras i Jordi Turull, entre d’altres.
El Suprem, en aquests casos, s’ha negat a aplicar l’oblit penal perquè interpreta que els encausats no compleixen els requisits estipulats en relació amb el delicte de malversació i que sí que hi va haver lucre personal.
El Suprem va recórrer contra la norma davant el Constitucional, però no va elevar cap qüestió prejudicial a la justícia europea per aclarir si l’oblit penal és compatible amb el dret comunitari, una possibilitat que es va reservar per a més endavant. Amb tot, el que digui el TJUE en la resolució de les prejudicials que té ara sobre la taula marcarà sens dubte el camí del que pugui passar amb els dirigents polítics encausats pel procés que encara no han estat amnistiats.
Més enllà de les qüestions prejudicials del Tribunal de Comptes i de l’ Audiència Nacional, altres tribunals com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o un jutjat de Vilanova i la Geltrú han plantejat les seves, però ara només es dirimeix sobre les dels dos primers.
En qualsevol cas, encara que l’opinió de l’advocat general que es farà pública avui suposi una bufetada per als interessos dels dirigents independentistes que no s’han beneficiat de l’oblit penal, sobre la taula del Tribunal Constitucional hi ha pendent de resolució un altre recurs per la negativa del Suprem a aplicar la norma als dirigents que es va condemnar o s’acusa de malversació. Aquesta sentència hauria d’arribar abans del segon trimestre de l’any que ve, segons el calendari previst a l’ òrgan de garanties.
