El Rei admet que el món ha de comptar amb la “veu” de la Xina

Ja ho va dir Napoleó fa dos segles: “Quan la Xina es desperti, el món tremolarà”. El gegant asiàtic, un mercat que molts volen conquerir mentre els seus productes conquereixen el món, desperta recels i també adhe­sions. El Govern espanyol ha decidit, i no sempre seguint el criteri dels seus socis europeus, que la Xina li interessa. La visita d’ Estat dels Reis està demostrant que a la Xina també li interessa Espanya.

Ahir al vespre, al sopar de gala (no tanta gala atesa l’aparent austeritat del règim xinès) que el president Xi Jinping va oferir als Reis, hi va haver dos missatges clars. Felip VI va admetre la importància­ de comptar amb la “veu” de la Xina a l’hora “d’afrontar els grans desafiaments globals” en el complex món actual. Xi Jinping, per la seva banda, va reconèixer que “la Casa Reial ha fet importants contribucions al desenvolupament de les relacions entre la Xina i Espanya”. La Xina no oblida que els reis Joan Carles i Sofia van protagonitzar, l’any 1978, una de les primeres visites de mandataris estrangers. Ni que el 1995, en una segona ocasió, el rei Joan Carles va ser el primer cap d’Estat
europeu que va trepitjar Pequín després­ de la matança de
Tiananmen durant el govern de Felipe González, que no s’havia sumat a les sancions que la llavors Comunitat Europea va dictar sobre la Xina després de la repressió als estudiants que demanaven reformes.

El president xinès i la seva dona van oferir ahir al vespre un sopar als Reis en què no va faltar l’ànec lacat

L’interès per mantenir i promoure les bones relacions amb la Xina comporten un dilema
moral com el que es va viure
ahir quan Felip i Letícia, després de la cerimònia de benvinguda oficial, van fer una ofrena floral al
monument als herois del poble, situat a la plaça de Tiananmen, amb què s’honra la memòria dels morts durant conflictes i aixe­caments de la història xinesa contemporània, que inclouen
les guerres de l’ opi, la revolució que va enderrocar l’últim em-
perador del país o la guerra
de ­resistència contra la invasió japonesa. Al peu d’aquest monument és on van acampar els estudiants el 1989 abans de ser durament reprimits pel règim xinès.

Al llarg dels últims anys, alguns visitants estrangers han
obviat fer l’ofrena floral, un gest que el Govern xinès ha considerat tota una ofensa. El Govern d’ Espanya, que pretén tenir una relació privilegiada amb la Xina, va acceptar la inclusió d’aquesta cerimònia protocol·lària en el programa de la visita d’ Estat dels Reis al·legant reciprocitat amb l’ofrena que el president Xi va fer a la plaça de la Lleialtat de Madrid, durant la seva visita d’ Estat el 2018.

El Rei, en el seu discurs al
sopar de gala, es va citar a si mateix, recordant que en la passada Assemblea General de l’ONU va demanar de “no oblidar les dures lliçons que ens ha deixat el segle XX”. Una referència general a què ahir a la nit va afegir “la necessitat de preservar un ordre internacional basat en regles i d’apostar per la cooperació i la concòrdia”.

El president Xi i la seva dona, Peng Liyuan, van complimentar els Reis i la resta del seu centenar de convidats amb un menú compost, entre altres plats, per sopa de pollastre amb musclos, llagosta fregida, ànec lacat, arròs fregit i pasta de full cruixent en forma de magnòlia. Després del sopar, les dues parelles van assistir a un concert ofert per l’orquestra del Teatro Real de Madrid.