Envoltat d’una densa trama urbana, l’espai agroforestal de Gallecs, entre el Vallès Oriental i Occidental, ha aconseguit resistir, durant gairebé 50 anys, diferents amenaces urbanístiques i de gestió gràcies a les lluites veïnals. És un dels últims reductes naturals que combina activitat agrària, residencial i de lleure. Però, encara convertit en un referent com a parc agroecològic a Europa
–amb un milió d’usuaris anuals–, continua rebent pressions. Els abocaments de purins, que han augmentat aquests últims anys, han provocat un excés de nitrats que contamina l’aigua i posa en perill les parcel·les de producció ecològica.
El 1970 el govern franquista volia construir en aquests terrenys una ciutat de 130.000 habitants. Va expropiar 1.500 hectàrees i va provocar una gran crisi amb l’abandonament de les terres, per part de molts masovers. Les manifestacions ciutadanes i ecologistes, liderades per la Comissió per a la Defensa de Gallecs, van frenar la construcció i van salvar els camps i les masies, però el terreny va quedar reduït a la meitat.
Unió de Pagesos adverteix es que “no ens poden obligar a optar només per la producció ecològica”
Gallecs és un tresor verd amb 774 hectàrees, 698 de protegides per un Pla d’ Espais d’ Interès Natural de la Generalitat. El 40% de l’agricultura ja és de producció ecològica i la resta és tradicional. Tot i això, ara els abocaments de purins s’han convertit en una amenaça. La Vanguardia ha tingut accés a les anàlisis de la qualitat de l’aigua de cinc pous, encarregats a l’abril. Els nitrats superen fins a cinc vegades el nivell màxim de 50 mg/l que l’OMS
recomana perquè el seu consum no sigui tòxic. El de Can Beira té 328 mg/l de nitrats; el de Torre d’en Malla, 315; el de Can Xambrers, 223; el del Nucli Can Carol, 217, i el de Can Jornet, 189.
El vicepresident de l’ Associació de Veïns de Gallecs, Ivan Llagostera, que representa un centenar d’habitants, denuncia que “l’abocament de purins és abusiu i constant. Ens els han arribat a tirar a les portes de casa i són un perill per a la salut i per als camps ecològics”, lamenta. La Comissió per a la Defensa de Gallecs, integrada per activistes veterans que van lluitar als setanta, és contrària a l’“abocament descontrolat de purins” i demana “una gestió que preservi la biodiversitat, el patrimoni i el cultiu ecològic”. Santi Olivé, de la masia Can Jornet, del segle XVII, demana “una reordenació de la propietat perquè els agricultors hem estat en un impàs administratiu durant anys i, tot i que el meu besavi va comprar la finca, jo no en soc propietari, ni tan sols masover. No puc demanar un préstec ni una hipoteca”.
L’altre punt de tensió a Gallecs és el nou model de gestió agrària de Territori, que vol “regularitzar les diferents situacions possessòries irregulars existents”. Fa dècades que dels 36 llauradors només mitja dotzena mantenen la llicència d’ús agrícola vigent, per això la Generalitat no ha rebut cap contraprestació econòmica. L’Incasòl ha convocat un concurs per regularitzar 382 hectàrees agràries i ha ofert 23 lots diferents de parcel·les inferiors a 50 hectàrees, amb producció ecològica obligatòria.
Unió de Pagesos va interposar el 2024 un contenciós administratiu contra aquest procediment. A l’agost va organitzar una tractorada de protesta. El sindicat argumenta que “les explotacions tenen dret a diversificar els seus cultius i mètodes de producció per adaptar-se a les condicions del mercat i particularitats personals. No poden obligar-nos a optar només per la producció ecològica”. Dels purins, apunta que “la norma que regula el PEIN no obliga en cap cas a fer agricultura ecològica ni prohibeix l’ús de fertilització orgànica”.