Sant Lluc es va escindir el 1893 del Cercle Artístic
Opinió
E l 1893 va tenir efecte una escissió al Cercle Artístic , continuador del Círculo de Acuarelistas . I tal escissió va donar lloc tot seguit a la fundació del Cercle Artístic de Sant Lluc . Els impulsors més decisius i combatius de la ruptura van ser els germans Llimona .
L’acreditat assagista Enric Jardí va dedicar una monografia excel·lent a la nova entitat, i comença amb bona lògica en l’incident que va provocar la separació. Comenta que bé podria haver estat arran de l’èxit de l’exposició dels mosqueters ( Rusiñol, Casas i Clarasó) a la sala Parés. I afegeix tot seguit que potser va ser al final de la celebrada conferència de Rusiñol a l’ Ateneu sobre la seva col·lecció de ferros vells.
Els germans Llimona van esgrimir motius ètics i sobretot religiosos per una gresca anticlerical
Jo crec que va ser arran de la conferència, no de l’exposició, ja que haurien d’haver estat tres els homenatjats i,
en veritat, va ser només un:
el més popular. Tan entusiasmat estava l’autor de l’acollida càlida dispensada per un auditori ple de gom a gom que va proposar a l’humorista Albert Llanas que
organitzés a l’instant una cargolada per celebrar-ho.
Aquest va escollir com a
escenari una taverna de Can Tunis, a l’entrada del cementiri de Montjuïc. L’acte va ser multitudinari, carregat d’anècdotes rellevants i presidit per l’eufòria alcohòlica habitual.
Interior d’una de les sales de la històrica i respectada nova entitat
Per començar, així que es
va acabar el tiberi, Llanas va requerir amb energia la presència del propietari i a plens pulmons, perquè se n’assabentés tothom, li va retreure: “Aquests cargols són una porqueria. Són millors els de l’altre cementiri!”.
El respectat metge Manuel Font i Torner i apreciat tertulià inspirat per la gresca va crear la quarteta destinada a ser històrica, per la projecció que hi va donar Joaquim Salvatella, ministre del comte de Romanones i per haver-la incorporat Sagarra com a article
26 de la projectada Constitució: “Si hi ha cas de compromís / el Govern té atribucions / per passar-se pels collons / totes les lleis del país”.
Aquella nit va culminar amb tota mena de cants immorals i imprecacions irreverents. Va ser la gota que va fer vessar el got.
La família Llimona em va explicar un anecdotari sorprenent dels germans Joan i Josep quan havien estat anticlericals com no n’hi ha. Ja se sap que els conversos són després els més fanàtics.