Sota la capa de la solidaritat i la por d’alguns a quedar malament, la selecció de Catalunya de futbol masculí disputarà dimecres que ve un amistós a l’estadi de Montjuïc contra la selecció de Palestina, que engrosseix una llista de contrincants anuals molt fluixa, gairebé patxanguera, des de –sent benèvols– el Catalunya- Nigèria del gener del 2013. Aquesta vegada, no va d’esport sinó d’un partit benèfic i benintencionat, tret de si entrem en detalls. I de detalls va aquesta article...
Després que Euskadi lligués un amistós contra Palestina a San Mamés que es disputarà aquest dissabte, organitzacions propalestines de Catalunya es van apuntar a la idea, amb l’infal·lible mètode que poques terres hi ha a Europa tan solidàries com Catalunya. Sense un entusiasme genuí, la Federació Catalana de Futbol va acceptar la proposta de l’organització ActxPalestine, secundada, naturalment, per l’ Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Dos terços dels beneficis del Catalunya-Palestina aniran destinats a conceptes molt dubtosos
Les reticències del que subscriu són de doble índole: ¿es tracta de clamar a favor de la pau al Pròxim Orient sense entrar en detalls i expressar afecte per un poble martiritzat
–que seria l’adequat atesa la pluralitat de Catalunya– o de reivindicar que només Israel és culpable de les tragèdies i, en conseqüència, mereixerà les consignes, insults i arengues que impulsin els organitzadors? Si repassem la trajectòria d’ActxPalestine, tinc els meus dubtes que estiguem davant un acte pacifista i, en conseqüència, apropiat per al sentit institucional (bastant extraviat a la Catalunya del procés, sense el qual no s’explica que cap selecció amb cara i ulls no vulgui disputar –i ficar-se en merders– un amistós contra una selecció catalana).
La segona objecció és la distribució dels beneficis. Res del cent per cent per a “ finalitats benèfiques”, una cosa que popularment s’associa a aliments i medicaments per a persones que en necessiten –aquí, de nou, tots hi podríem estar d’acord–, sinó que es repartiran en funció de tres criteris (segons recull el web de l’ Ajuntament de Barcelona): “Ajuda humanitària i reconstrucció a Gaza, justícia i fi de la impunitat, i cultura com a eina de resistència”.
Dos terços de la recaptació, doncs, aniran a partides tan dubtoses, ambigües i escassament “benèfiques” com litigar a la galàxia judicial i subvencionar organitzacions que, legítimament, tenen les seves idees però, com que una és una Palestina “del riu a la mar” –o sigui, esborrar Israel del mapa–, a un li entra la sospita: estem davant un partit fraternal o una forma de finançar l’activisme, ara que la guerra ha acabat per iniciativa –mal que ens pesi– de Trump?
