Els bancs esquiven l’anul·lació general de les hipoteques vinculades a l’IRPH

Els bancs han esquivat als tribunals un cop jurídic que hauria anul·lat de manera general les hipoteques vinculades a l’ índex de referència de préstecs hipotecaris ( IRPH). Aquest indicador, alternatiu a l’Euribor i present en prop d’un milió de contractes, ha originat una batalla judicial entre bancs i consumidors que, conforme a dues sentències conegudes ahir, s’acabarà dirimint cas per cas.

A finals de l’any passat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va concloure que les hipoteques amb IRPH poden considerar-se abusives malgrat la publicació de l’evolució de l’índex al BOE sempre que el client no n’hagi estat informat amb transparència. Una vegada conegut aquest pronunciament, els ulls estaven posats al Suprem, la interpretació de la decisió europea del qual marca la pauta a escala estatal. Ja se sap i ha estat com una galleda d’aigua freda per als consumidors.

Conforme a aquestes sentències, l’Alt Tribunal considera que “no cal donar una solució unívoca sobre el caràcter transparent i l’abús d’aquesta clàusula”. Dit d’una altra manera, hauran de ser els diferents tribunals els que analitzin cas per cas i dictin sentència. El Suprem estableix, a més, uns paràmetres orientatius per establir la transparència deguda i l’eventual abús. La validesa “dependrà de les concretes circumstàncies de cada préstec i litigi, en funció dels fets que quedin provats”.

Les associacions de consumidors calculen que l’ IRPH suposa un sobrecost mitjà de 200 euros en les hipoteques, i el seu malestar ha augmentat en detectar-se que els descensos de l’Euribor han estat força més acusats que els d’aquest indicador.

La Sala Civil del Suprem ha analitzat dos préstecs concedits per Kutxabank i la Unió de Crèdits Immobiliaris (UCI). A part de rebutjar una “resposta única”, assenyala que la falta de transparència en la comercialització no implica per si mateixa que la clàusula sigui abusiva, però sí que obre la possibilitat perquè sigui declarada com a tal.

Pel que fa als criteris per fixar l’ abús, el tribunal assenyala que el control de transparència “ha de garantir” que un consumidor mitjà estigui en condicions de comprendre el funcionament concret del mètode de càlcul de l’ IRPH més el diferencial, i de valorar així les conseqüències econòmiques que pot tenir una hipoteca referenciada a aquest índex.

També estableix que serà necessari comprovar si el préstec compleix la legalitat. Així mateix, entén que el coneixement del consumidor sobre l’evolució de l’interès quedarà garantit amb la publicació al BOE.

Aquestes resolucions no han agradat a l’associació de consumidors Asufin, que acusa el Suprem de “tergiversar la doctrina europea”. El tribunal, diu, fa una “interpretació probanca i en contra dels drets del consumidor”.