Lucas no és Andy

No vaig saber mai qui era Andy i qui era Lucas. Els podia distingir, però no se’m fixava mai el nom a la seva cara i el seu cos. Amb allò del nas de Lucas, la cosa va millorar, però no vaig saber mai si es tractava del nas d’Andy o el nas de Lucas. Un era menys lleig que l’altre, però tampoc no vaig saber qui era qui. Un pesava més que l’altre, però aquest altre, amb l’edat, va començar a eixamplar-se i la confusió va anar en augment. Qui era Lucas i qui Andy. Aquell misteri que ja m’ha estat revelat, ara que ja són detritus a la màquina del desballestament rosa: deutes, gelosia, nassos enfonsats i mil i una rancúnies.

Als duos, a un li pengen una guitarra, i aquest sol ser el que compon. També és el més tímid i el menys afavorit, però Paul Simon feia cara de Paul Simon i Art Garfunkel d’Art Garfunkel, però no sempre és tan fàcil. En la meva infantesa no vaig saber mai qui era Pedro ni qui era Ja­vier als Pecos ni qui era Pancho ni qui era Javi ni qui era Azul i qui era Negro. No vaig saber distingir els Milli Vanilli i tampoc els Javis, que jo em pensava que eren bessons, però després vaig caure que no es pot posar Javier a dos germans, però ara també això és en va perquè s’han separat i no sabré mai qui era Calvo i qui era Ambrossi. El Dúo Dinámico –Manuel, Ramón?–, Los Amaya, Las Grecas –una acaba malament però qui?–, Ella Baila Sola, Los del Río –qui dels dos va sortir amb la Macarena?–. Els duos musicals són l’exèrcit del caos al món musical.

És més fàcil si el duo el formen el que fins ara eren un home i una dona. Amaral, Eurythmics, Lole i Manuel, The White Stripes... Però, sigui com sigui, els duos sempre acaben malament. Sí, són amics (o germans) que canten, però també l’altre té una cosa que, si la tinguessis tu, series un solista rutilant i no l’hau­ries de carregar. Garfunkel cantava millor que Simon, però aquest tenia tot el talent. Javier (o era Pedro?) Als Pecos tenia el falset i el seu germà componia i tocava la guitarra. Pancho i Javi, bé, eren Pancho i Javi.

Lee también

No tinc llanterna

Carlos Zanón

Un va muntar un videoclub i l’altre sempre fa d’inspector de policia amb problemes de vesícula. Milli Vanilli feien playback igual de bé i els Javis, tant l’un com l’altre, són perfectes com ho és un anunci nadalenc de loteria o trobar l’ascensor al teu replà quan surts de casa.