Tots miren a València

L'acord, si s'aconsegueix, que assoleixi el PP amb Vox per investir Juanfran Pérez Llorca com a nou president valencià en substitució de Carlos Mazón tindrà un efecte directe en el clima en el qual es desenvolupi la cronologia de combats electorals autonòmics que s'iniciaran al desembre en Extremadura i continuaran a continuació a Castella i Lleó i Andalusia. No és nou. Ja va succeir després del 28-M, quan el pacte accelerat de Mazón amb Santiago Abascal va ser factor clau perquè Alberto Núñez Feijóo no assolís la Moncloa; aquell pacte va mobilitzar l'esquerra. En espera de veure per escrit el que ara firmin les dues formacions, i la lletra petita, a Gènova assumeixen un escenari que dificulta, i molt, establir una posició comuna davant Vox. Si es pacta a València, el relat quedarà emmarcat per a tota l'opinió pública, i les condicions, algunes de ja consolidades en aquests dos anys de legislatura valenciana en matèries de cooperació, immigració o guerra cultural, serviran d'orientació per al que algun dia podria succeir en el Govern d'Espanya.

Es parteix de la hipòtesi en el PP valencià que qualsevol acord, per molt que traslladi incòmodes cessions, serà millor que un avanç electoral. Les enquestes, en aquesta perifèria, afavoreixen Vox, i no es pot descartar que en aquest context de malestar per la gestió de la dana l'esquerra acabi donant una sorpresa a les urnes. Però el preu que Gènova accepti pagar per evitar unes eleccions anticipades podria esdevenir un argument que impedeixi al PP de distanciar-se de qui amenaça el seu mercat electoral. I en paral·lel, confirmarà que si Feijóo necessita a Vox, tant a València com a Extremadura, Castella i Lleó o Andalusia, les polítiques s'escoraran a la dreta, just el que podria actuar com a factor que dinamitzi, una vegada més, a aquell votant d'esquerres que, des del 23-J, ha anat distanciant-se de les seves referències, especialment aquelles situades a l'esquerra del PSOE.

Què exigeix Vox i en què cedeix el PP per a aquell pacte d'investidura valencià conformarà els marges en els quals s'establiran tots els combats dialèctics en la política espanyola els propers mesos”

Per aquesta raó, la política espanyola està ara pendent de la Comunitat Valenciana. És en aquesta geografia, que a més té dues llengües oficials, on Vox ha experimentat amb èxit la seva capacitat per imposar al PP polítiques involucionistes, més encara des de la tragèdia de la dana i la debilitat en la qual es va instal·lar el Consell de Mazón. Però ni el malestar de la dana ha desaparegut, amb una instrucció judicial que encara pot oferir moltes sorpreses, ni el PP ha estat capaç de definir quines línies vermelles imposarà a Vox abans de firmar qualsevol acord. Què exigeix Vox i en què cedeix el PP per a aquell pacte d'investidura conformarà els marges en els quals s'establiran tots els combats dialèctics sobre els quals els blocs de dreta i esquerra debatran en els comicis autonòmics i en unes pròximes eleccions generals. València va ser clau el 28-M, ho va ser el 23-J i ho serà en un pròxim calendari on el color verd serà molt present.