Kazakhstan, el gegant de l’Àsia Central que pacta amb Israel, Rússia i els EUA

Donald Trump va aconseguir fa una setmana que el Kazakhstan es comprometi a firmar els acords d’ Abraham, que pretenen normalitzar les relacions i desenvolupar la cooperació econòmica entre Israel i els països àrabs o de majoria musulmana. La primera economia de l’ Àsia Central no només enforteix les relacions amb Washington i Tel-Aviv. També manté la històrica i estreta aliança amb Rússia. El seu president, Kassim-Djomart Tokàiev, ha visitat aquesta setmana Moscou i aquest dimecres va firmar amb Vladímir Putin un document d’“aliança i associació estratègica integral”. Durant una visita de dos dies, les delegacions russa i kazakh han elaborat “plans per a curt i mitjà termini” que han “elevat les nostres relacions a un nivell més alt”, segons paraules del president rus, que va rebre el seu convidat amb tots els honors al Kremlin.

“Hem acordat enfortir la nostra cooperació en la producció, el transport i el subministrament de petroli i derivats, carbó i electricitat. I hem discutit en detall les perspectives de cooperació en gas, en particular els subministraments a les regions del Kazakhstan frontereres a Rússia, així com el trànsit a tercers països”, va explicar Tokàiev després de l’acord.

El text acordat es diu oficialment Declaració sobre el pas de les relacions interestatals de la Federació Russa i de la República del Kazakhstan a un nivell d’aliança i associació estratègica integral . S’hi estableix que Moscou i Astanà es comprometen a crear condicions per al “transport sense traves dels recursos energètics, l’execució de projectes energètics conjunts, incloent-hi l’exploració i el desenvolupament de nous jaciments”.

Després de la desintegració de la Unió Soviètica, Rússia va mantenir la seva enorme influència en els països exsoviètics de l’ Àsia Central. Però els últims anys aquesta regió està deixant de
ser zona d’influència exclusiva
de Moscou. El puixant auge econòmica de la Xina i l’interès
dels EUA o la Unió Europea han convertit aquests països en candidats per als negocis i la inversió en la regió.

Tot i això, Rússia continua tenint un pes significatiu per al Kazakhstan, el país més extens de la regió, amb els recursos naturals més importants i d’hidrocarburs, però amb un baix pes demogràfic (menys de 20 milions d’habitants). En termes econòmics, Rússia és un dels seus tres principals socis comercials. Segons dades oficials, l’intercanvi comercial ascendeix a gairebé 30.000 milions de dòlars anuals.

L’Àsia Central està deixant de ser la zona d’influència de Moscou per l’auge econòmic xinès

Moscou també és un dels principals inversors en l’economia kazakh, amb 4.000 milions de dòlars. Bona part d’aquest import va destinat al sector energètic, amb projectes amb Gazprom o Lukoil.

En termes de seguretat, el Kazakhstan forma part de l’ Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, l’aliança militar que lidera Rússia i que va ajudar Tokàiev a posar fi a les protestes i aldarulls del gener del 2022.

Una mostra de la diversificació de contactes internacionals del Kazakhstan va ser la cimera que la setmana passada es va celebrar a Washington entre els EUA i els països exsoviètics de l’ Àsia Central. Juntament amb Tokàiev, Donald Trump va rebre també
els líders del Kirguizistan, el Tadjikistan, el Turkmenistan i l’ Uzbekistan.

Després d’aquestes reunions, el cap de la Casa Blanca va anunciar exultant a la seva xarxa Truth Social que un acord amb Tokàiev tornava a donar impuls als acords d’ Abraham, prioritat diplomàtica del nord-americà.

“Acabo d’organitzar una excel·lent conversa telefònica entre el primer ministre israelià i el president kazakh Kassim-Djomart Tokàiev. El Kazakhstan és el
primer país del meu segon
mandat que s’uneix als acords d’ Abraham, el primer d’una llarga sèrie”, va escriure Trump, que es va enorgullir d’“un gran pas endavant en la construcció de ponts a tot el món”.

El Kazakhstan, pes pesant al camp de l’energia, té relacions diplomàtiques amb Tel-Aviv

Al contrari que els altres països que van firmar els acords en el passat (Emirats Àrabs Units, Bahrain, Marroc i Sudan), el Kazakhstan manté relacions diplomàtiques amb Tel-Aviv des del 1992, després de la desintegració de l’URSS. La seva inclusió en els acords “constitueix una continuació natural i lògica de la trajectòria de la política exterior del Kazakhstan, fonamentada en el diàleg, el respecte mutu i l’estabilitat regional”, va afirmar en un comunicat el Govern del Kazakhstan, la població del qual és majoritàriament musulmana.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va assenyalar que els acords d’ Abraham van més enllà de les relacions diplomàtiques. “És una relació reforçada (...) amb tots els altres països que formen part de l’acord. S’està creant una aliança que propicia un desenvolupament econòmic especial i únic en tota mena de temes en els quals poden col·laborar”, va assegurar.