L’històric judici al fiscal general de l’ Estat, Álvaro García Ortiz, ha acabat sense que hagi aparegut cap prova incriminatòria contra ell que demostri que va ser l’autor de la filtració del famós correu electrònic que implicava el nòvio d’Isabel Díaz
Ayuso. I de la mateixa manera que ningú no ha pogut provar aquest fet, diversos periodistes que van tenir accés a aquest correu han deixat ben clar en seu judicial que García Ortiz no va ser la persona que els hi va facilitar. Els principals arguments en contra són dos aportats per la Guàrdia Civil. Un, que apunta que tot el que succeeix a la Fiscalia General passa per les mans del seu responsable i aquest devia conèixer l’existència de la filtració. I dos, l’esborrament del mòbil de García Ortiz els porta a la conclusió que, si ho va fer, va ser perquè tenia una cosa per amagar. Així doncs, som davant uns indicis clars, però mai davant unes proves tangibles.
D’aquí poques setmanes se sabrà la sentència –esperem que no sigui a través d’una filtració, després de l’escàndol del correu– i els jutges del Suprem hauran de prendre una difícil decisió que serà polèmica, tant si és condemnat com si és absolt. Hi ha massa interessos en joc en una direcció i en una altra. Sigui quina sigui la decisió, tothom l’ha de respectar i assumir. Es podrà opinar, però mai negar-se a acceptar-la. I si hi hagués condemna, el fiscal general hauria de dimitir del seu càrrec, malgrat que, com ja hem apuntat, no hi ha cap prova que l’incrimini.
La sentència del Suprem tindrà moltes lectures. I arriba en un moment en què el Tribunal Europeu de Drets Humans ( TEDH) té pendent dictaminar sobre la condemna dels líders independentistes del procés. Ahir mateix, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE va avalar la major part de la llei d’Amnistia i va assenyalar que “compleix amb els estàndards jurisprudencials establerts pel TEDH”. La seva lectura que la llei es va aprovar en un ambient de “reconciliació política i social” va en la línia contrària de la qüestió de inconstitucionalitat plantejada pel Suprem contra l’amnistia.
Aquest és el context en el qual l’ Alt Tribunal ha de dictar la seva sentència a favor o en contra del fiscal general de l’ Estat.
