Alemanya opta per la mili voluntària

La reactivació del servei militar a Alemanya, suspès fa 14 anys, es posa en marxa. El Govern del canceller Friedrich Merz va presentar ahir el molt debatut pla per incrementar el nombre de soldats, en un moment de creixents tensions geopolítiques i peticions de rearmament per l’amenaça russa i la guerra a Ucraïna. Segons el text que han pactat el bloc conservador CDU/CSU i el Partit Socialdemòcrata (SPD) –pendent de ratificació parlamentària–, la mili serà voluntària i tindrà incentius econòmics per fomentar el reclutament.

Els que decideixin servir a les forces armades ( Bundeswehr) cobraran 2.600 euros bruts al mes, i si s’hi comprometen durant un any, també rebran una subvenció per obtenir el carnet de conduir, i podran triar entre cotxe o camió. També se’ls oferirà formació professional en tecnologia militar, tecnologies de la informació ( TI) i control de drons.

Objectiu i esperança: que la mili sigui una opció atractiva per als joves, de manera que l’ Estat no hagi de recórrer a un servei militar obligatori parcial si no s’arriba al nombre necessari de soldats. Amb tot, cert grau d’obligatorietat no es descarta per al futur si les circumstàncies de defensa ho exigeixen, però només seria prèvia nova decisió del Bundestag (Cambra Baixa del Parlament).

Alemanya va suspendre
el 2011 el servei militar obligatori dels homes; el va suspendre, però no el va abolir, de manera que jurídicament es pot restablir.

“Altres països europeus, especialment els nòrdics, demostren que el principi del servei voluntari combinat amb incentius funciona, i espero exactament el mateix aquí”, va dir el ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, quan va presentar l’acord a Berlín amb alguns representants de la CDU/CSU. El text final ara s’haurà d’aprovar al Bundestag, perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener del 2026.

El Govern planteja un reclutament obligatori només en cas extrem i previ sí del Parlament

A partir d’aquí, els joves alemanys, quan facin 18 anys, rebran un qüestionari en línia per avaluar-ne les capacitats, les habilitats i l’interès en el servei militar. Els homes ho hauran de respondre obligatòriament sota pena de multa; les dones, de manera opcional, ja que, perquè hi estiguessin obligades, caldria una reforma constitucional. Uns mesos després, els potencials soldats seran convocats a una revisió mèdica de les aptituds físiques i mentals per al servei armat.

Amb el nou pla, Alemanya espera arribar als 260.000 soldats –entre professionals i voluntaris–, a tot estirar el 2035, en principi a un ritme d’unes 7.000 incorporacions noves a l’any. Actualment, la Bundeswehr disposa de prop de 182.000 soldats actius i 100.000 reservistes. Amb el nou pla també aspira a duplicar el nombre de reservistes.

Després d’un esborrany conjunt a l’agost, a la CDU/CSU i l’SPD els ha calgut setmanes per posar-se d’acord pel que fa als detalls. Les dues formacions mantenien fortes discrepàncies entorn de la manera com el ­servei militar havia de passar a ser parcialment obligatori en cas que no hi hagués prou reclutes per satisfer les necessitats de l’exèrcit. Finalment, les diferències es van resoldre abans-d’ahir al vespre.

Hi havia pressa per tancar l’acord per fer-lo coincidir amb el 70è aniversari de les forces armades, creades en plena guerra freda. Les forces armades ( Bundeswehr) es van fundar com a tals el 12 de novembre del 1955, a l’aleshores Alemanya occidental, amb un nom ja indicatiu, que es volia diferenciar de l’antic nom de l’exèrcit a l’època nazi, Wehrmacht. La jove República Federal d’Alemanya (RFA) havia ingressat a l’OTAN el maig d’aquell any.

Tornant al present, la meta fixada pel ministre Pistorius –això és, 260.000 soldats actius– és molt inferior als 458.752 uniformats que tenien les forces armades el 1990, l’any de la reunificació d’ Alemanya. En el moment més àlgid de la guerra freda, l’exèrcit federal vorejava el mig milió d’homes, a més de 800.000 reservistes que haurien pogut ser cridats a files en cas de guerra.

Els conservadors i els socialdemòcrates pacten com captar més soldats en ple rearmament nacional

Avui dia els serveis d’intel·ligència d’ Alemanya adverteixen de l’amenaça d’un conflicte militar directe amb l’OTAN provocat per la Rússia de Vladímir Putin, que podria arribar abans del 2029.