El negacionisme s’estén a la donació d’òrgans
Salut
La negativa dels familiars ha augmentat els últims anys
La veta de donacions ja no és en les morts encefàliques, sinó en la donació en asistòlia
El negacionisme, entès com el rebuig de fets avalats per evidència científica o la generació de desconfiança sobre aquests fets, arriba al món sanitari. N’és un clar exemple és el que passa amb les vacunes. Però es pot estendre a la joia de la corona de la sanitat pública, la donació i el trasplantament d’òrgans. Els últims anys la negativa de les famílies a donar alguna part d’un pacient mort per salvar vides ha augmentat. No arriba al 20%, però fa tot just una dècada se situava cinc punts per sota.
En vista d’aquesta realitat, l’ Organització Nacional de Trasplantaments ( ONT), liderada per Beatriz Domínguez-Gil, ha anunciat una enquesta a la població espanyola per recollir la seva opinió sobre aquesta matèria, en la qual Espanya és líder absolut des de fa dècades (els primers deu mesos de l’any, al país s’han fet 5.169 trasplantaments gràcies a la generositat de 2.406 donants, unes xifres que “es van acostant” a les del 2024, quan Espanya va batre tots els rècords). L’última enquesta es va fer el 2006.
Espanya s’acosta a un nou rècord anual de trasplantaments, amb 5.169 del gener a l’octubre
“No estem amoïnats, però creiem que és el moment de prendre mesures perquè no vagi a més”, explica Domínguez-Gil, a la vintena trobada entre professionals de la comunicació i coordinadors de trasplantaments, que creu que cal millorar la informació, com també la formació dels coordinadors dels hospitals.
Què explica aquest rebuig? D’una banda, la responsable de l’ ONT, les diferents concepcions de la vida i la mort de les diferents cultures i religions que conviuen a Espanya. I no, no només es refereixen als musulmans o jueus, també a moviments cristians.
A això, segons coordinadors assistents a la trobada, cal afegir-hi la desconfiança que es crea en les actuacions sanitàries pels enfrontaments polítics.
El descens de les negatives és una de les línies d’actuació que l’ ONT ha dissenyat per al període 2026-2030, en un intent de continuar augmentant la donació en un escenari complicat: el potencial de donació disminueix perquè la incidència de mort encefàlica també decreix, a què cal afegir una població cada vegada més vella i amb moltes comorbiditats que dificulten l’activitat. “Continuar arribant a aquests nivells rècord d’activitat és un motiu d’orgull, però també una prova contínua del repte continu que té el sistema”, va indicar la responsable de l’ Organització Nacional de Trasplantaments.
Aquesta estratègia inclou “sortir de les unitats de cures intensives” i trobar en altres plantes hospitalàries possibles donants. Perquè la veta de donacions ja no és en les morts encefàliques, sinó en la donació en asistòlia (pacient mort per una aturada cardiorespiratòria). “És el futur”, va indicar convençuda Domínguez-Gil. Entre altres raons, perquè l’asistòlia permet que siguin donants persones amb diferents malalties, com ara problemes pulmonars o neurològics. El 51% dels donants el 2024 van ser per asistòlia, uns 1.300, cosa que va permetre més de 2.800 trasplantaments.